A la pàgina 11, a l'annex III, punt 2, lletra c), línia 022-006-002, primera columna

on diu: «022-006-002»,

ha de dir: «022-006-00-2».

En el Butlletí Oficial de l'Estat de el 6 de juny de 2021, s'ha publicat el Reial Decret 427/2021, de 15 de juny, pel qual es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens durant el treball que suposa la transposició al nostre ordenament jurídic de la coneguda com a "segona onada" de modificació de la Directiva 2004/37/CE relativa a la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents carcinògens o mutàgens durant el treball.

Amb aquesta modificació normativa s'inclouen dins el llistat de cancerígens els següents agents, alguns amb valor límit:

• Tricloroetilè.
• 4,4'-Metilendianilina.
• Epiclorohidrina.
• Dibromur d'etilè.
• Diclorur d'etilè.
• Emissions de motors dièsel el valor límit s'aplicarà a partir del 21 de febrer de 2023, excepte per a la mineria subterrània i la construcció de túnels en què el valor límit s'aplicarà a partir del 21 de febrer de 2026.
• Mescles d'hidrocarburs aromàtics policíclics, en particular els que contenen benzo [a] pirè i són agents cancerígens.
• Olis minerals prèviament utilitzats en motors de combustió interna per lubrificar i refrigerar els elements mòbils de el motor.

Per cada any del període d'assignació 2021-2025, el factor de correcció uniforme intersectorial per a l'ajut de les assignacions gratuïtes de drets d'emissió de conformitat amb l'article 10 bis, apartats 5 i 5 bis, de la Directiva 2003/87/CE serà del 100%.

L'entrada de la llista de la Unió de nous aliments autoritzats, tal com s'estableix en l'article 6 del Reglament (UE) 2015/2283, corresponent a la substància lacto-N-neotetraosa (font microbiana), es modifica d'acord amb el disposa l'annex d'aquest Reglament.

L’any 2020 ha estat un any de gran activitat normativa, influït directament per la pandèmia COVID-19 que ha obligat a estructurar i adaptar el marc legal a aquesta situació excepcional. Una situació, que continua en 2021 on es segueix regulant les necessitats preventives derivades de les noves relacions laborals, en les quals es compleixi el marc legal. Situació que ha provocat que s’actualitzés el codi en PRL.

A nivell de prevenció de riscos laborals, no ha publicat noves lleis, ha tornat a actualitzar el Reial Decret Legislatiu 5/2000, del 4 d’agost, pel que s’aprova el text reemborsat de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l'Ordre Social. Modificada la tipicació d’infraccions i sancions graves i molt greus, que entrarà en vigor el 25/06/201

1. A la llista de la Unió de nous aliments autoritzats a què es fa referència en l'article 6 del Reglament (UE) 2015/2283 i que s'inclou en l'annex del Reglament d'Execució (UE) 2017/2470, l'entrada corresponent als galacto-oligosacàrids com a nou aliment es modifica d'acord amb el que disposa l'annex d'aquest Reglament.

2. L'entrada a la llista de la Unió a la qual es fa referència en l'apartat 1 ha d'incloure les condicions d'ús i els requisits d'etiquetatge que s'estableixen a l'annex d'aquest Reglament.

La present ordre té per objecte incorporar a l'ordenament jurídic la Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió de 4 de març de 2020, i per a això, es modifica l'annex III del Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, per a la seva adaptació al progrés tècnic i científic.

La modificació de l'annex III del Reial Decret 1513/2005, de 16 de desembre, suposa la substitució dels mètodes d'avaluació dels efectes nocius del soroll pels establerts recentment a l'esmentada Directiva (UE) 2020/367 de la Comissió de 4 de març de 2020. Aquests s'han definit tenint en compte les directrius sobre soroll ambiental per a la regió europea de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que recullen relacions dosi-efecte per als efectes nocius provocats per l'exposició a soroll ambiental .

Els mètodes d'avaluació que es recullen en el nou text de l'Annex són aquells en els quals, a la llum del coneixement actual, s'ha pogut establir una relació significativa entre els nivells d'un indicador acústic provocats per un tipus de font de soroll i l'efecte nociu considerat. És a dir, l'efecte sobre les malalties cardíaques isquèmiques del soroll viari, i les molèsties intenses i alteracions greus de la son provocades pel soroll viari, ferroviari i d'aeronaus

Aquest canvi normatiu actualitza les condicions tècniques i administratives de l'procés per a la certificació energètica dels edificis i respon a l'adequació de la normativa espanyola a les noves necessitats i reptes adquirits per assolir l'objectiu de descarbonització a 2050.

Aquest Reial Decret regula la metodologia i definicions tècniques per al càlcul de la qualificació energètica, així com la documentació exigible per a tramitar la certificació energètica dels edificis. A més, fixa el contingut mínim del Certificat d'Eficiència Energètica i les condicions per a obtenir l'etiqueta d'eficiència energètica dels edificis.

La norma, que adapta la certificació energètica a la normativa europea mitjançant la transposició parcial de la Directiva 2018/844, actualitza les obligacions dels promotors i els propietaris d'edificis pel que fa a les característiques tècniques que han de complir els immobles en matèria de certificació energètica, tant en relació amb els projectes d'edificació com amb les obres acabades.

El Reial Decret promou l'activació de mesures de millora de l'eficiència energètica dels edificis, en línia amb els objectius de el Pla Nacional d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), que estableix com a objectiu a 2030 la rehabilitació de 1.200.000 habitatges reduint la dependència energètica i les emissions dels edificis.

Al mateix temps, aquest canvi normatiu serà clau per a la promoció i posada en marxa de mesures de millora de l'eficiència energètica dels edificis, a través de les actuacions en matèria de rehabilitació d'habitatge, regeneració urbana i modernització de l'Administració Pública previstes en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

L'aprovació d'aquesta norma també té l'objectiu de millorar la transparència en la informació a compradors i usuaris mitjançant el Certificat d'Eficiència Energètica d'edificis i el nou Registre Administratiu Centralitzat d'informes d'avaluació energètica, que recollirà la informació remesa per les comunitats autònomes en aquesta matèria.

De la mateixa manera, s'incorporen millores en aspectes de digitalització i accés de la informació relativa a l'energia edificatòria, dinamitzant i permetent impulsar les actuacions de rehabilitació energètica dels edificis.

Així mateix, aquest Reial decret actualitzarà els mecanismes de seguiment i control per part de les administracions públiques, agents del sector i usuaris, a través de la Comissió assessora per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis.

Ampliació de la certificació obligatòria

L'aprovació d'aquest Reial Decret amplia el parc d'edificis obligats a disposar d'una certificació d'eficiència energètica. D'aquesta manera, aquelles construccions amb una superfície útil total superior a 500 m2 i destinades a un ús administratiu, sanitari, comercial, residencial públic, docent, cultural, recreatiu, logístic, hostaler o esportiu han de tenir el seu Certificat d'Eficiència Energètica.

El mateix passa amb els edificis ocupats per una administració pública amb una superfície útil total superior a 250 m2, independentment de la freqüència i afluència de públic al mateix. Es tracta d'una mesura que supera els mínims exigits a nivell comunitari, en línia amb el compromís de l'Administració Pública amb l'eficiència energètica dels edificis.

Al seu torn, aquells immobles que hagin de passar obligatòriament la Inspecció Tècnica de l'Edifici (ITE) i rehabilitacions energètiques en els propers anys també estaran obligats a disposar d'aquesta certificació d'eficiència energètica.