EL GRAN DESCONEGUT: EL MODERNISME A TARRAGONA

Ha publicat els següents llibres: Arquitectura de Tarragona, segles XIX-XX (1980); Arquitectura de Reus. Tomb de ravals (1985); Arquitectura de Tarragona des del segle XII (1991); La Laboral de Tarragona, fonaments i construcció (2007).

Ha col·laborat en miscel·lànies amb articles sobre arquitectura modernista (Gaudí, Jujol, Martinell ) i en la Subdelegació del Govern a Tarragona d’Alejandro de la Sota. Articulista al "Diari de Tarragona" i al "Diari MÉS"

Ha produït els audio visuals "Tarragona també és modernista" (2010) i "Als herois de Tarragona 1811"(2011)

Formen part de la ruta modernista:

• A la rambla Nova, la Casa Salas, construïda l'any 1907, segons el projecte de l'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà.
• Seguint la mateixa artèria de la ciutat, el Teatre Metropol (1908-1910), una joia arquitectònica de l'arquitecte tarragoní, deixeble de Gaudí, Josep M. Jujol.
• L’altar de l'església de Jesús i Maria al carrer Méndez Núñez, obra d’Antoni Gaudí.
• La Punxa dels pares Carmelites (1897). L'edifici original va ser projectat per l'arquitecte Pau Monguió i Segura. L'any 1919, l'arquitecte Josep Maria Jujol dissenyà el cambril i el cimbori. És un edifici modernista, amb trets eclèctics gòtics que va ser destinat a seminari, convent i església.
• El mausoleu del rei Jaume I, al Palau Municipal, obra de l'arquitecte Domènec i Muntaner.
• La Quinta de Sant Rafael. Edifici modernista projectat per l'arquitecte Julià Maria Fossas, que data de l'any 1912 i que va promoure la família Puig i Valls. És un edifici totalment aïllat i situat al bell mig del Parc de la Ciutat.
• La Plaça de Braus, que data del 1885 i va ser projectada per l'arquitecte Ramón Salas i Ricomá.
• L'Antic Escorxador, avui seu del rectorat de la Universitat Rovira i Virgili. Edifici modernista inaugurat el 1902, fou projectat per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà.

A l'eixample de Tarragona s'hi alçà un edifici de línies modernistes, un mercat (1915), edificat per l'arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà. I el col·legi-convent de l'orde de Santa Teresa de Jesús (1922), les Teresines, que esdevé un fidel exemple del noucentisme català, moviment arquitectònic posterior al modernisme, de l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig.