Català
Español
English
Aquesta planificació de parcs eòlics es localitza en bona mesura a les nostres comarques interiors de Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona.
Aquest fet obliga a obrir un debat de país sobre el futur del món rural i el món industrial i de serveis, i sobre la protecció de les finques agrícoles més productives, perquè sinó amb totes les tramitacions actuals podria comportar un desgavell paisatgístic.
La gran majoria de persones estaríem d’acord en estar a favor de les energies renovables. Ara bé, cal posar en dubte la manera d’implantar-les, per evitar trinxar territori, cal un reequilibri territorial i un model més “democràtic” i “participatiu”. Que reverteixin qualitat de vida a les persones i territori que les han d’acollir, una agricultura de qualitat, un turisme i un paisatge de qualitat i s’oposen al model de massificació eòlica de gran impacte que es vol imposar.
Cal dir que l’energia eòlica està considerada com a una energia verda, es tracta d’una energia gratuïta i inesgotable. És clar, però, que també té les seves limitacions i inconvenients. Aquesta energia és totalment gratuïta i tothom en pot fer ús, i per descomptat, que no cal pagar-ne cap contribució. Llàstima que sigui una energia que no es pugui acumular! Un altre problema que planteja aquesta energia, és que no és estable ni constant, doncs a vegades no fa ni gota de vent, i d’altres en fa massa.
L’aprovació per part del Govern de la Generalitat del nou decret llei 16/2019 de les energies renovables ha donat un nou impuls al sector eòlic paralitzat des de feia anys a causa de les complicacions normatives per tirar endavant els projectes.
El principal problema és que el nou decret llei 16/2019 ha deixat Catalunya sense planificació ambiental de l’energia eòlica, ja que ha derogat el Decret 147/2009. Ara, els promotors tenen la veda oberta per promoure on vulguin amb el benentès que només han de superar l’entrebanc de l’avaluació ambiental. El Decret Llei ha acabat amb les limitacions territorials per implantar renovables, el nombre de nous projectes que es preveuen arreu del país s'ha disparat.
El decret llei de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls de les energies renovables ha suposat un catalitzador per a agilitzar la implementació de projectes d’energia verda, mitjançant la creació d’un nou òrgan col·legiat: la ponència d’energies renovables. Aquesta ponència analitza les qüestions ambientals, urbanístiques, paisatgístiques, agrícoles, energètiques i de patrimoni cultural. Amb aquests eixos, la ponència ha donat el vistiplau inicial a varis projectes perquè comencin la seva tramitació administrativa
Un cop la ponència fa aquest pronunciament favorable, els promotors poden iniciar la tramitació de l'expedient que ha de fer possible la seva implantació. L'autorització correspon al departament competent en matèria d'energia però requereix de tramitació urbanística i d'avaluació de l’impacte ambiental. El pronunciament favorable en aquesta fase de consulta prèvia no garanteix que, en el procés d'avaluació de l'impacte ambiental i de la tramitació del projecte, puguin sorgir nous elements que afectin la seva autorització
La tramitació de projectes de més de 50 MW és competència de l'Estat i els ecologistes denuncien que les grans empreses energètiques estan fraccionant clústers eòlics de més 100MW en centrals més petites, que tenen entre 30 MW i 50 MW. El "buit competencial" que existeix en aquest tipus de projectes l'aprofiten els promotors per sol·licitar l'autorització d'una central amb la mateixa ubicació, tant al Govern com a l'executiu espanyol. Els projectes es presenten per separat per a minimitzar l'impacte sobre el patrimoni natural, cultural i la biodiversitat. A banda de la destrucció de la riquesa paisatgística, els projectes no preveuen la creació de cap nou lloc de treball al territori.
Els nous projectes de parcs eòlics es caracteritzen per la fragmentació, atès que els promotors els presenten i projecten de manera separada i els estudis ambientals associats no es plantegen de manera sinèrgica, és a dir, tenint en compte els altres projectes presentats ni tampoc les centrals eòliques ja existents, amb l’objectiu de facilitar-ne l’aprovació; a vegades el territori està fragmentat administrativament i a cavall entre comarques, pel que s’hauria de plantejar una estratègia i una planificació de l’energia eòlica a nivell nacional.
Els projectes de parcs eòlics es troben en les primeres al·legacions i la conveniència que siguin sotmesos a processos de valoració de l'abast de l'impacte ambiental. Les persones interessades poden consultar a la següent pàgina de Gencat els projectes presentats i en tot cas, presentar al·legacions (segons projecte). En aquest enllaç hi trobareu diferents models.
La nova normativa equipara el decret 16/2019 amb rang de llei i "se salta a la torera normatives de rang superior", com el text refós de la Llei d'Urbanisme, la Llei 21/2013 d'avaluació ambiental, la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat i altres normatives estatals que "posen contra les cordes el marc constitucional de competències entre l'Estat i Catalunya".
De fet, el nou decret permet que les tramitacions energètica, ambiental, urbanística i paisatgística es facin conjuntament, que es tramiti la instal·lació amb la línia d'evacuació d'energia a la xarxa, o que es tramitin projectes híbrids que combinin energia eòlica i solar fotovoltaica que comparteixin la línia d'evacuació de l'electricitat generada.
El Decret ha posat en safata als promotors per acabar de trinxar les comarques que ja havien viscut una implantació d'energia eòlica completament caòtica i desmesurada, si aquests nous parcs s'acaben instal·lant a les zones ja massificades per aquestes instal·lacions, els serà impossible optar a un model energètic alternatiu, més democràtic, col·laboratiu i implicat en el territori, com preveu la llei de transició energètica que està redactant el Govern.
Creiem que la generació d'energia s'ha de portar prop dels llocs on es consumeix per reduir els impactes ambientals a la biodiversitat i minimitzant els danys al paisatge que han patit zones com la Terra Alta. Amb gairebé 200 aerogeneradors instal·lats. "És completament intolerable que es faci servir l'argumentació de la transició energètica i la crisi climàtica per destruir territoris on s'ha optat per la conservació dels seus valors naturals, del seu paisatge i on es proposa un model socioeconòmic basat en la capacitat de decisió pròpia".
Considerem que amb l'objectiu dels governs d'arribar al 100% d'energia provinent de fonts renovables al 2050, ha precipitat l'interès per fer parcs eòlics. No obstant, és a les ciutats on es consumeix el 78% de l'energia i que aquestes només ocupen un 2% del territori. Per fer front als compromisos de la transició energètica, Catalunya ha de posar en servei un mínim de 4.090 MW de nova capacitat de generació eòlica i 6.270 MW de nova capacitat de generació solar fotovoltaica durant els propers deu anys. Això suposaria una inversió de l'ordre de 3.965.000 de euros per la part eòlica, i 5.568 milions d'euros per la part solar fotovoltaica
Creiem que les zones que han d'acollir els parcs eòlics o els d'energia fotovoltaica han de poder decidir, com, on i quan s'han de posar. L'impacte és potent, mediambientalment parlant, però també culturalment i pel desenvolupament econòmic. No s'ha demanat al territori la seva opinió, i tot això arriba d'una manera imposada. Es projecten parcs en conreus sense el coneixement dels pagesos. L’energia territorial s’ha de democratitzar, sinó s'està incomplint l’esperit del decret llei. Hi ha moltes zones "manifestament productores d’energia", però el consum acaba revertint en altres llocs.
Alguns pagesos treballen terres que no són seves i paguen uns 150€/any, les elèctriques arriben a pagar 1500€/any per hectàrea i, si el titular no és del territori, signa l’acord. El sindicat insisteix en què s’ha “obert la veda” a les energètiques i insta al Parlament a regular-ho.
El fet que tenir molins al poble afavoreix la butxaca de l'Ajuntament, ja que suposa una entrada d'ingressos addicionals, però en tot cas això també és una situació "perversa" que se solucionaria amb un millor finançament de l'administració local. Si això fos així, no caldria caure en temptacions de voler instal·lacions nocives per tenir uns recursos que ara molts ajuntaments no tenen.
L'altra cara de la moneda és l'impacte negatiu que suposen aquests molins. Està demostrat que aquestes infraestructures afavoreixen el despoblament, i això és just contra el que nosaltres lluitem. Necessitem repoblar i donar vigor al món rural abans no se'ns acabi de morir del tot.
Nosaltres creiem que el futur passa per un model d'una energia distribuïda pel territori i de proximitat tant amb l’energia eòlica com amb altres models de baix impacte i elevada eficiència basats en energies renovables d’autoconsum.
La manca d’un debat obert sobre les possibilitats de desenvolupament de les comarques agrícoles i del món rural en general amb instal·lacions industrials d’aquest tipus i la manca d'una adequada planificació de l’energia eòlica poden donar lloc a la massificació, als efectes acumulatius i sinèrgics, al solapament de diverses sol·licituds al mateix àmbit i a l'afecció a espais d'importància ecològica tot i no ser inclosos en zones protegides.
Sens dubte s'han de contemplar totes les afectacions sobre fauna, paisatge i l'activitat primària, però cal evitar recurrents posicions extremes que no s’entenen degudament sospesades amb les necessitats i avantatges per a Catalunya.