El nou sistema tarifari no és pas una idea nova. S'havia d'implantar l'1 de novembre del 2020 i es va posposar fins a l'1 d'abril, que també va ser ajornada la seva aplicació. Ara sí, l'1 de juny entrarà en vigència un nova estructura tarifària que afectarà els contractes domèstics i petites empreses amb una potència contractada igual o inferior a 15 kW. El canvi de tarifa es farà de manera automàtica.
A partir d'aquest moment tothom tindrà discriminació horària, diferenciant entre hores cares i barates, i el nou sistema tarifari comportarà dos grans canvis: saltem a tres trams horaris i dues potències.
Tres trams horaris
Els trams horaris no són regulars al llarg de la setmana ni tots els dies de l'any. Hi ha uns trams per dies feiners i desapareixen durant el cap de setmana i festius estatals.
Feiners:
· Període vall (P3): de 0 a 8 hores. Horari amb la tarifa més reduïda.
· Període pla (P2): al matí de 8 a 10 hores i a la tarda de 14 a 18 hores. Tarifa intermèdia.
· Període punta (P1): de 10 a 14 hores i de 18 a 22 hores. És l'horari amb la tarifa més cara.
Durant els caps de setmana i en dies festius d'àmbit estatal, només hi haurà període vall durant les 24 hores del dia, la més econòmica.
Desapareixeran les tarifes actuals: 2.0A, 2.0DHA, 2.0DHS, 2.1A, 2.1DHA i 2.1DHS; tots passaran a tarifa 2.0TD.
Dues potències contractades diferenciades
Per primera vegada hi haurà dues potències diferenciades amb dos preus de potència contractada diferent. Això serà opcional perquè podrem mantenir sempre el mateix valor de potència. El tram més econòmic de la potència coincidirà amb el període vall, tant de dia feiner com de cap de setmana.
· Període pla i punta (P1-P2): de 8 h a 24 h en dies feiners
· Període vall (P3): de 0 a 8 hores de dies feiners més tots els caps de setmana i festius estatals.
Consells per pagar menys
- Revisem la potència contractada. La potència és el consum elèctric en un moment donat, ajusta la potència contractada a la realitat de casa teva. A més de la meitat de les llars els en sobra, de potència. Penseu que la potència no aprofitada és un benefici extra per a la companyia elèctrica contractada.
- Evitar fer grans consums en període punta. Hem de gestionar i controlar quan fem un ús intensiu de l'electricitat.
- Aprofitar al màxim la tarifa econòmica del cap de setmana.
- Una potència nova per al cotxe elèctric. Aprofitem el baix consum de la societat durant la nit per fer un ús intensiu de l'electricitat per carregar el cotxe elèctric. Pots contractar una potència superior durant el període vall, amb potència i tarifa elèctrica més econòmica.
Com entendre la factura de la llum
A la nostra factura de la llum, paguem per aquella electricitat que consumim (per energia consumida), però també per estar connectats a la xarxa, la fem servir o no (per potència contractada), també hem de pagar el comptador de la llum, normalment en règim de lloguer, i diversos impostos.
Potència contractada
És tota l'energia possible de la que pot fer ús el consumidor en un moment donat. Segons la potència contractada, podràs tenir més o menys aparells connectats alhora sense que caiguin els ploms. És el que paguem per tenir disponible a casa una determinada capacitat elèctrica, tant si consumeixes com si no. Podríem dir que pagues perquè, en qualsevol moment i sense previ avís, el sistema estigui disponible. És important no tenir contractada més potència de la necessària, perquè és un cost fix a la factura.
I com saber quina potència necessites?
Doncs depèn de les dimensions de la vivenda, dels aparells elèctrics que hi hagi i de l'ús que se'n faci. Des de l'octubre passat és més fàcil ajustar la potència. Ara es pot contractar en franges de 0,1 kW. (sempre que la potència no superi els 15 Kw). Cal tenir en compte, però, que tant pujar com baixar la potència té un cost que ha de pagar el client, però que a la llarga li sortirà a compte. Però atenció, perquè la teva companyia elèctrica difícilment t'aconsellarà sobre això. A dins d'aquest terme fix de la factura també estàs pagant el gruix dels peatges d'accés i marge de comercial de la companyia.
Energia consumida
És el preu que costa l'energia consumida durant el període de la factura. Es mesura per kwh consumit. És la part variable de la factura i pujarà més o menys en funció del consumque se'n faci i del preu de l'electricitat, en el cas d'estar al mercat regulat. És un preu de l'energia que ja inclou també una mínima part dels peatges i també altres costos que detallem més endavant.
Lloguer d'equips de mesura i control: És el que es paga pel lloguer del comptador de la llum.
Impostos:
- Impost electricitat: Està fixat pel govern. És el 5,112696% de la suma de potència i el consum, els dos conceptes anteriors.
- IVA: S'aplica el 21% del l'impost sobre tots els altres conceptes.
Què són els peatges i per què els pago?
1.-Una part del que paguem són impostos, aproximadament un 21%,
2.-Una segona part és el que costa produir l'electricitat, aproximadament un 30% de tot el que paguem:
- Els costos del servei de capacitat: els diners que reben les companyies generadores per la capacitat que posen al mercat per garantir que el subministrament no falli.
- Els costos del servei d'ajust: Negociat al mercat diari i intradiari, que serveix per reajustar la producció sobre la marxa si hi ha desajustos en la demanda o en la producció), i, finalment, uns costos pel servei d'interrumpibilitat peninsular -per fer front a pèrdues inesperades de subministrament o a puntes extraordinàries de consum, segons aquest servei, en una situació d'aquestes, la gran indústria, la gran consumidora, s'avé a reduir el seu consum, perquè no falti energia a la resta de consumidors, a canvi rep una retribució.
3.-I la resta, un 60%, sota l'epígraf costos regulats, fa referencia al gruix de costos i peatges associats al sistema elèctric, fixats pel ministeri i revisats anualment. Ja veiem que representen el gruix de la factura. Costos que han pujat molt en els darrers anys i que són els responsables de l'increment de la factura:
- Costos de transport (per distàncies llargues a través d'altra tensió) i de distribució (mitjana i baixa tensió)
- Costos dels organismes que intervenen en el funcionament del sistema elèctric - Costos per a la compensació de la generació extrapeninsular (els sistemes elèctrics de les illes canàries no estan connectats als sistemes peninsulars i això té un sobrecost que també es compensa a tots els consumidors a la factura).
- Primes a les energies renovables, cogeneració i residus. És una manera d'incentivar la generació d'electricitat neta.
- Costos associats a la indústria nuclear, com ara el tractament dels residus nuclears. Està per veure si el recent anunci del govern per tancar les nuclears abans del 2030, acabarà repercutint també en la factura dels consumidors.
- Costos associats al dèficit de tarifa. (Els peatges imposats pel govern any rere any han estat insuficients per pagar tots aquests costos i han generat dèficits de tarifa que s'han anat acumulant, i que encara estem pagant.)
Com m'afecta estar al mercat lliure o al regulat?
Estar al mercat regulat, amb la tarifa PVPC (preu voluntari pel petit consumidor) o al mercat lliure determinarà que el que pagues per energia consumida variï o no, encara que consumeixis el mateix, mes rere mes.
Mercat lliure
Cada client pacta un preu el quilowatt hora amb unes condicions que normalment són per tot l'any, per tant, no es veuen afectats per pujades de la llum, però tampoc se'n beneficien de les baixades. Una mena de tarifa plana.
Mercat regulat
El preu del kwh es decideix en el conegut "pool elèctric", en funció de l'oferta i la demanda, i canvia cada hora. Per tant, la factura pot variar d'un més a un altre, tot i que el consum sigui similar. Per tant, una pujada de la llum afecta només els que estan al mercat regulat, de la mateixa manera que aquests són els únics que es beneficien si hi ha una baixada.
I què es el "pool"? És el nou sistema de fixació de preus que va decidir-se el 2014, després d'una polèmica subhasta al desembre del 2013, que havia de fixar els preus pel primer trimestre del 2014 -llavors, els preus es fixaven trimestralment. En aquella subhasta, els preus es van disparar i les sospites sobre una possible manipulació va obligar el govern a congelar els preus i a crear un nou sistema, el que tenim actualment. Un sistema on els preus del dia següent es negocien cada hora. Per exemple, a les 14:00 d'avui es negocia el preu que tindrà la llum demà a les 14:00 hores.
No deixa de ser també una subhasta entre els que produeixen l'energia (plantes solars, hidroelèctriques, parcs eòlics, centrals nuclears...) i les comercialitzadores que volen comprar-la per vendre-la després als seus clients. Cada hora hi ha una cassació entre oferta i demanda i surt un preu al que se li ha d'afegir, però tota una sèrie de peatges i costos del sistema elèctric (també inclosos a la factura, és a dir que també els paguem).
Tots els consumidors poden consultar a la pàgina de OMI-Polo Español S.A. (OMIE), l'operador d'aquest mercat diari de l'energia, els preus que costa produir l'electricitat cada hora, el cost estricte de la producció; un preu al qual encara caldrà afegir-li els costos i peatges del sistema que paguen tots els consumidors.
Una altra font és la pàgina de Red Eléctrica de España (REE). Aquí es poden consultar, a partir de les 21:15 els preus regulats que s'aplicaran l'endemà. Són preus on, al cost de produir l'energia, ja s'hi ha sumat la part dels peatges corresponents i altres costos del sistema. Així, aquells que estiguin al mercat regulat poden saber per avançat si serà més econòmic posar una rentadora o fer un pastís al forn a les quatre de la tarda o a les nou del vespre.