Català
Español
English
Per què vàreu decidir fer-vos enginyer?
Per què m'agradava la tècnica en totes les seves branques. Ja des de l'origen vaig estar en la Formació Professional en l'especialitat Elèctrica on un professor ens va iniciar en les ràdio-galena i a la 'ràdio' de vàlvules...
En finalitzar l'FP vaig començar a treballar en el camp de la instrumentació industrial, a la BASF i poc després d'un any ja incorporar-me a treballar en una multinacional de l'enginyeria i els muntatges industrials. Era quan s'iniciava la utilització de l'electrònica en la indústria i com que no hi havia gaires especialistes en electrònica, em va anar molt bé. Va ser en aquest moment que vaig 'necessitar' fer l'enginyeria.
Vàreu fer enginyeria com una continuïtat d'aquells primers estudis en l'especialitat d'electricista?
Doncs sí. Dels 30 als 35 anys vaig fer l'Enginyeria Tècnica Industrial Electrònica, en una promoció que vam organitzar, nocturna, dins del que era llavors la Universitat Laboral.
Fent una mirada enrere veig que he estat una bona part de la meva vida professional surfejant per sobre les contínues evolucions de l'electrònica.
Aquest surfejo que comenteu és també el pas natural de l'electrònica a la informàtica?
Sí, però com una evolució natural. Em vaig trobar que en la meva professió, el camí que s'obria, com ampliació de l'electrònica, era la informàtica: es passava de l'analògica a la digital. Al començament mentre no hi va haver estudis d'informàtica a les universitats, la majoria dels que en fèiem érem enginyers o físics.
També vàreu estar com responsable de la xarxa ciutadana TINET?
Sí. El 1995 un equip liderat per Manel Sanromà, al darrere del teatre Metropol de Tarragona van aconseguir uns equips amb es quals es va crear la primera xarxa ciutadana d'Espanya: TINET (Tarragona INternET). Les primeres connexions varen ser amb aquells mòdems que feien sorollets...
Vaig estar d'usuari a TINET -i encara i estic-, sobretot, amb correu electrònic que ens va obrir un món... i, també, amb una plana web (que en aquella època sí que només era una plana).
L'any 2000 la Diputació va decidir acollir el projecte Tinet -que era procedent de l'Ajuntament de Tarragona, la URV i altres organitzacions del territori- i en Manel va incorporar-se a l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació-OASI. Després, al Manel li ofereixen anar a dirigir la AOC i em van proposar ser director d'OASI i del servei més rellevant que era Tinet. Vaig estar-hi durant 10 anys més. Des d'OASI teníem la responsabilitat d'evolucionar el món d'internet a la demarcació de Tarragona. Van créixer molt els 'tinetaires' que tenien el seu mail i, una bona part, també el seu espai web.
Com ha viscut canvis en la seva professió a nivell també personal, preveia que arribaríem on hem arribat ara?
Arribar a preveure la situació actual, pel que fa a les tecnologies tal com és ara, he de reconèixer que no. A cada període estratègic feia una visió de proposta de quatre anys vista a la direcció política i he de dir que cap vegada vaig encertar-la, sempre em quedava curt, s'avançava ràpidament, més del que ens podíem imaginar.
Era molt apassionant. Anàvem a treballar i no sabíem què passaria, quines novetats apareixerien. Va estar una època d'incertesa a l'hora de prendre decisions, però era molt atractiva. Va resultar una experiència molt enriquidora.
Què és el que més l'ha sorprès?
En primer lloc i, per ordre, el que és l'evolució del telèfon mòbil. S'ha convertit un element fonamental. Quan se superi la tecnologia del silici, i s'aconsegueixin velocitats de càlcul i transmissió superiors, continuarem en camí de convertir-nos en 'ciborgs' sobretot com extensions de la ment. Anem cap a una societat nova que no som capaços encara d'imaginar, com tampoc ho vam ser per preveure el que seria el telèfon mòbil.
En segon lloc, i més actual, el concepte de la Intel·ligència Artificial (IA) que permet, per exemple, que quan en un navegador estàs buscant informació, per exemple, d'una estació meteorològica domèstica el 'sistema et reconeix' i seguidament rebràs informació per tot arreu i de cada cop més ajustada al que tu puguis necessitar. Molt relacionat amb la IA en són els 'algorismes' que ens modelen i que permeten incidir en les nostres decisions. Quan arriba algú i necessita fer qualsevol operació, o prendre una decisió hi ha uns algorismes que faciliten la feina, però també la condicionen. I això creixerà molt.
La comoditat ens pot fer no estar alerta o ser actius?
Si no anem amb compte totes tecnologies (des del foc, la pólvora...,) tenen utilitzacions positives i d'altres utilitzacions que no ho són... amb un ganivet pots tallar el menjar o el coll a algú. La tecnologia informàtica i la IA també pot tenir aquest doble ús. Un algorisme-bo et pot ajudar, però un altre algorisme-pervers (que s'ha dissenyat en mala intenció) et pot perjudicar, és quan hi ha perill. Quan tenim una necessitat la IA ens pot ajudar a dur-nos cap a un producte o servei que ens convingui; un algorisme pot decidir davant de diferents alternatives per 'orientar-nos' a escollir l'opció que interessa al creador de l'algorisme, aquest és el perill. Poden ser molt subtils. Hem d'estar atents a què qualsevol algorisme que ens filtri la informació pot fer que no siguem crítics. Certament difícilment podrem evitar que ens vagin conduint cap a determinades posicions, el capitalisme és això, però cal estar atents.
A més de l'evolució en el món digital, què n'ha après de la seva etapa en la gestió?
Qualsevol persona amb estudis, que va creixent i assolint èxit en la seva feina pot arribar a tenir aspiracions de voler prendre decisions de gestió. Això acostuma a presentar-se al voltant de la meitat vida professional. Aquest és un dilema en què qualsevol enginyer es troba i de vegades és un punt crític. Et poden oferir ser cap i tu no ser conscient que necessites suficients coneixements de gestió; quasi cap carrera té assignatures sobre la gestió. Algú pot ser un molt bon electrònic, però un cop evoluciona a cap d'equip o de projecte pot tenir problemes de gestió i és necessari adquirir coneixements: "Un bon enginyer no té per què ser un bon metge; un bon enginyer no té perquè ser un bon gestor". A partir dels cinquanta anys vaig decidir estudiar Administració i Direcció d'empreses a la UOC. Després vaig defensar la meva tesi doctoral a dos dies per fer els seixanta anys. I ara, encara continuo investigant en l'àrea de gestió.
Em permetreu que reiteri el missatge: he vist persones acceptant càrrecs de gestió i fracassant. Com és lògic, s'assoleixen les competències preparant-se i formant-se. En resum, puc afirmar que en la segona part de la meva vida professional la part de la gestió és la que m'ha donat més satisfacció.