Canvas Logo

Canvi en el model de societat per reduir els residus

Reduir residus hauria de ser la prioritat número u, fer servir menys recursos i per tant contaminar menys, la segona millor opció és reutilitzar productes i la tercera que hauria d’incloure qualsevol gestió de residus és reciclar.

Com podem prevenir la generació de residus? Es pot prevenir des del punt de vista de consumidors i també des del punt de vista de la indústria que posa al mercat els productes que nosaltres comprem

Som conscients de la teoria però a l’hora d’aplicar-la no ho acabem de fer.

De les tres R, la primera no l’acabem de portar a terme, aquesta ens ajuda a visualitzar la necessitat i davant de totes les evidències d’emergència climàtica de consums, de recursos, problemàtiques socials i econòmiques que en deriven, fa que ens calgui un nou model de producció i de consum i que necessitem la reducció que és la més prioritària.

A Les 3 R se li podria afegir, una altre R a l’inici que és la de Rebutjar, consumim masses coses i per sobre del rebutjar hi ha el Repensar, el model actual no funciona, i s’ha de començarà repensar com organitzem el sistema econòmic.

Per intentar aconseguir aquests objectius que a vegades es veuen poc realitzables, cal canviar el model de societat, el sobre embalatge en plàstics fa poc que s’ha donat, per tant és l’evolució del model productiu el que ens ha avocat. Hem de treballar per una societat residu zero, i això passa per replantejar-nos el model

Els envasos són molt visibles però també existeixen altres residus que són molt més importants i que els productes que porten els envasos també tenen un impacte d’ordres de magnitud superiors al del propi envàs. I el que s’ha de fer és repensar si aquell producte és necessari. 

La majoria de materials que utilitzem poden reciclar-se. Això depèn de la implicació de les institucions oficiales locals i nacionals, però també, de cadascú de nosaltres com ciutadans separant cada material en el contenidor corresponent. 

Les empreses haurien d’oferir els seus productes i haurien de garantir que els seus productes siguin dissenyats amb ecodisseny, reparables, reutilitzable, recuperable i reciclable, amb el mínim impacte, ja que tenen una bona part de la responsabilitat.

Per tant la primera responsabilitat la té la indústria, segon les administracions que tenen a les seves mans definir les normatives i fer-les complir i els millors mecanismes i instruments també econòmics i tercer la ciutadania. No es pot focalitzar en un sol actor, és cosa de tots. La solució passa per un bon ecodisseny i una bona utilització.

Les vendes del comerç electrònic fan augmentar el repartiment de paquets i això té conseqüències pel planeta pel que fa a les emissions, rebutjos, empaquetament,....tot això va en contra del model de societat, enlloc d’avançar sembla que anem cap a l’altre banda. També hem de fer canviar el pensament de la gent, és absolutament necessari per a que hi hagi menys impacte.

La UE ha marcat com a emergència reduir els residus:

-          Les escombraries de les llars s’han multiplicat en pes x 2 des del 1970 i això és fruit de seguir un model no sostenible

-          L’elaboració, distribució, transport representa el 50% de les emissions que contribueixen en el canvi climàtic

-          La reducció de residus també és essencial per reduir també una de les principals despeses que tenen els ajuntaments

A l’hora de reduir residus, segons la Comissió Europea el 80% de la brossa que trobem al mar són plàstics, per aquest motiu es va aprovar la Directa Europea l’ús de plàstics d’un sol ús a partir d’aquest 2021. 

Aquesta és un primer pas important en el fet que “alguna cosa s’està movent” però cal fer encara més, tot i així no hi ha solucions universals sinó que hem de posar intel·ligència, repensar i veure en quins casos una opció és bona o no és bona.

El plàstic és un material extraordinari, amb unes qualitats molt importants, però el 40% del plàstic que es produeix avui dia es converteix en residu en menys d’un mes, no es tracta de fer-lo desaparèixer sinó d’utilitzar-lo de manera racional. 

Nosaltres com a espècie humana tampoc som aliens a aquest fet i ingerim petites substàncies d’aquests plàstics d’un sol ús. 

Un altre objectiu que obliga la Directiva és que els Estats Membres hagin d’aconseguir el 90% de recollida d’ampolles de plàstic el 2029 i que les ampolles com a mínim hauran de tenir ¼ de material reciclat el 2025 i un 30% el 2030. Aquests objectius són raonables? Són objectius necessaris, ja que només tenim un planeta.

Segons l’ONU la indústria que contamina més és la tèxtil, la importància de reutilitzar, degut a aquest fet hi ha una llei europea que el mercat del 2025 considerarà el tèxtil com a residu i les administracions hauran de recollir selectivament.