La proliferació de títols de Grau en Enginyeria de la branca industrial no habilitants

Com sabeu, des del COGITI porten molts anys denunciant la greu situació que està provocant la proliferació de títols de Grau en Enginyeria de la branca industrial que no atorguen atribucions professionals per a exercir la professió d'Enginyer Tècnic Industrial (graus no habilitants). En aquest sentit, hi ha fins i tot titulacions amb denominacions similars en diferents universitats i que, no obstant això, unes atorguen atribucions professionals i altres no, la qual cosa provoca una enorme confusió entre els alumnes, els treballadors i la pròpia societat.

Des del Consell General han traslladat aquesta problemàtica als ministeris afectats (Indústria i Universitats), als quals fins i tot han ofert solucions, però no han obtingut cap resposta per part seva, la qual cosa lamentem profundament, ja que la situació no sols segueix enquistada, sinó que s'agreuja cada any, sense donar una solució als milers de titulats en Enginyeria sense habilitació professional.

Per a fer visible aquesta problemàtica, el COGITI ha preparat una nota de premsa per a llançar als mitjans de comunicació, que us adjuntem, en la qual s'han recollit interessants dades i gràfics sobre els matriculats, tant en els graus en Enginyeria de la branca industrial habilitants com no habilitants, perquè es vegi la progressió des del curs 2012-2013 fins al 2019-2020, amb dades procedents del Ministeri d'Universitats.

És el moment de modernitzar les professions d'Enginyeria, i vetllar pel dret que tenen els estudiants de decidir amb criteri els estudis d'Enginyeria que volen realitzar, davant l'escassa i confusa informació que se'ls ofereix per part de les Universitats. A més, és convenient destacar que els egressats sense habilitació es veuen forçats, en la majoria dels casos, a continuar els seus estudis, la qual cosa té un altíssim impacte social, no sols per la major inversió de temps i diners, sinó a més pel cost d'oportunitat que suposa la incorporació al mercat de treball, sobretot, quan els nostres competidors en l'ordre europeu i mundial el fan després de tres o quatre anys d'estudis universitaris.