Català
Español
English
Els estudis tècnics encara estan representats,
majoritàriament, per homes. En un context en el qual estem fent progressos
majúsculs en l’assoliment de l’equitat de gènere i en el qual les dones van
obrint-se camí en professions que, tradicionalment, han sigut d’homes, és evident
que encara hi ha molt camí a recórrer i que una minoria de dones hi són
representades.
Ens ho explica la Judit amb motiu del Dia Internacional de la Dona Enginyera, que se celebra el dia 23 de juny per commemorar i reivindicar el paper de les dones en un sector en el qual encara són poc representades. De fet, les dades parlen per si soles: només el 29% de l’alumnat d’enginyeria són dones, segons la Fundació Caixa d’Enginyers.
La Judit és de les poques dones estudiant el grau d’enginyeria electrònica industrial i automàtica a la URV, i recorda que va escollir el grau just després de la selectivitat. Durant el batxillerat ja havia anat triant assignatures relacionades, com tecnologia o física, però no s’havia plantejat mai què estudiar. Així, tot i que encara són poques les dones que es decanten cap a estudis tècnics, es van introduint poc a poc en un dels sectors amb més ocupabilitat.
Al Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials, tenim un total de 1.233 col·legiats, dels quals, només, 96 són dones. La Maria Dolors Díaz Fortuny va ser la primera col·legiada del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona. Va col·legiar-se el 1970 i des de llavors, s’hi han anat col·legiant altres dones: Valeria Camila Montoya Cortés va ser l’última, el passat mes de març.
La majoria de dones col·legiades provenen del sector de la química, i en menor representació de l’enginyeria elèctrica, mecànica i electrònica, respectivament. Per edats, la majoria estan en actiu i, un total de 61, es troben entre els 40 i 49 anys, mentre que dels 20 als 39, tenim 17 col·legiades. És per això que creiem que és el moment d’engrescar les enginyeres més joves a formar part del Col·legi, un organisme que les pot ajudar a desenvolupar la seva carrera professional i a donar-hi un impuls.
Hem volgut parlar amb la Judit perquè és un exemple del futur de la nostra professió i que contribuirà a rebaixar la bretxa de gènere. De fet, confessa que hi ha una manca evident de referents en el seu àmbit: les dones joves no tenen ningú amb qui identificar-se: «potser tens alguna professora que és enginyera, o les veus a les jornades de portes obertes, però l’enginyeria no és de cara el públic», com passa amb altres professions, i es fa difícil trobar algú amb qui emmirallar-se.
Tot i que el talent de les dones en aquest sector és indiscutible, sovint, ha quedat amagat. Tenim exemples de dones que han fet història en el seu camp i que moltes vegades han quedat invisibilitzades. Isabel Trabal va ser la primera enginyera industrial catalana (1949) sent l’única de la seva professió; les obres del pont de Brooklyn van ser dirigides i supervisades per l’enginyera Emily Warren Roebling; i, a Espanya, Pilar Careaga Basabe va ser la primera dona enginyera titulada i la primera a conduir un ferrocarril. Però podem trobar més exemples: Helen Augusta Blanchard va desenvolupar fins a 28 patents, moltes relacionades amb la màquina de cosir. Mary Anderson va inventar l’eixugaparabrises. I un llarg etcètera de dones que han fet progressar la nostra professió!
La Judit és integrant de l’equip URVoltage Racing, que participa a la MotoSutdent, una competició de caràcter universitari i internacional que se celebra cada dos anys a Alcanyís (Aragó) i en la qual s’ha de presentar el prototip d’una moto elèctrica que compleixi amb els requisits tècnics i de seguretat per a poder córrer.
L’equip està format per una vintena d’estudiants dels diferents graus d’enginyeria: mecànica, elèctrica, electrònica, comunicació i també gestió. La Judit que explica que és una oportunitat per treballar en equip i per posar en pràctica molts coneixements adquirits a les diferents assignatures. Participar-hi és voluntari (no hi ha recompte de crèdits) i els estudiants hi inverteixen hores lliures (tardes i caps de setmana, cadascú amb les seves feines assignades. En aquest cas, la Judit ha estat vinculada a la part electrònica i a la part final de muntatge, després que s’hagin superat les altres fases com el disseny inicial o la selecció de materials.
La Judit hi ha participat en les dues últimes edicions, de manera voluntària, i és de les úniques dones que ho ha fet, però valora positivament l’experiència. De fet, amb aquest tipus d’iniciatives es poden millorar tècniques de nous sistemes que permetin evolucionar el mercat automobilístic: «normalitzes» la conducció elèctrica a nivell competitiu i es comprova que es pot assolir cada cop més autonomia. Té ganes d’acabar els estudis i introduir-se al món laboral, on creu que pot aportar molts dels coneixements adquirits, però també donar-hi una altra perspectiva. Li agrada el món de la indústria de l’automòbil, que no sempre és evident, però té una part important d’electrònica: «No ens podem quedar estancats en la gasolina, que no és l’opció més òptima, però també cal investigar en les bateries» i com contribuir en la preservació del medi ambient.