POMPEU FABRA, ENGINYER , L'ESTUDI DEL CATALÀ I LA SEVA VOCACIÓ

La seva vocació, però, era una altra: l’estudi del català i la seva normalització. Deia que ho va descobrir un dia en què es disposava a escriure una carta als seus nebots i es va adonar que amb prou feines dominava la llengua que parlava. Des d’aleshores el meticulós enginyer es va dedicar apassionadament a l’estudi del català per rescatar-lo del seu desús i posar-lo al dia. Això succeïa en un moment en què a Catalunya —ben bé des de la segona meitat del segle XIX— s’havia encetat un procés de recuperació de la llengua i de la literatura catalanes.

Fabra hi va aportar moltes obres, totes elles cabdals, com ho són les Normes ortogràfiques (1913) i la Gramàtica catalana (1918). La seva obra més rellevant és, però, el Diccionari general de la llengua catalana, que va sortir a la llum pública l’any 1932.

Excursionista, amant del Liceu, esportista —va presidir l’Associació de Tennis de Catalunya—, Pompeu Fabra va ser un home de gran prestigi científic i molt popular al país, i entre 1931 i 1936 va ser objecte de molts homenatges. Va morir el 25 de desembre de 1948 a la vila nord-catalana de Prada, al Conflent, on s’havia exiliat en instaurar-se la dictadura.