La primera col·laboració i de forma casual va ser al servei militar del Sàhara espanyol

Professionalment, a què s’ha dedicat?

Sabem que ha fet de professor molts anys... Vaig estar uns anys treballant a la indústria, però des de l’any 1981 he treballat de professor de Formació Professional d’electrònica a l’Institut Comte de Rius de Tarragona. L’experiència com a professor ha estat molt interessant. A la meva mare li feia molta il·lusió i encara que primer em vaig dedicar a la indústria, després em vaig treure les oposicions per ser professor. Col·laborar amb la formació de la gent jove és molt gratificant. De fet, després de 35 anys fent de professor jo ho recomano molt.

Ens pots explicar la teva experiència col·laborant amb ONG’s?

La primera col·laboració i de forma casual va ser al servei militar del Sàhara espanyol. Des del principi em vaig posar entre cella i cella de muntar una aula de formació especialment de dones als campaments sahrauís. Després de detectar la idoneïtat de la instal·lació vaig tornar aquí i vaig recaptar diners (a través del col·legi d’enginyers, institut, institucions, etc.). Vam donar diferents materials: ordinadors, escàners, etc. Ho muntàvem aquí i ho havíem de fer arribar allà. S’ha de dir que als campaments no hi ha subministrament elèctric, carreteres, escoles... Va ser tot un repte. També ho vam fer a la República del Chad, al centre d’Àfrica. Allà va ser a través de les parròquies, ja que no existeix un teixit social. Vam contactar amb una persona d’allí de tota la vida i que a més portava la parròquia i vam aconseguir portar el material necessari. Després vam saltar al Centre d’Amèrica. Nicaragua està molt necessitada de recursos i també és molt difícil portar-hi els equipaments. A través del Consell Cooperatiu Internacional de Tarragona vam aconseguir potenciar una finca agrícola que ja existia. Així els beneficis alimentaven els seus propis projectes. Hi vam estar molt a sobre. Vam potenciar una activitat que ja hi era i vam multiplicar la producció de la cria de bestiar, llet...

A Open Arms -en una de les missions de rescat- necessitaven enginyers per solucionar qüestions tècniques i també hi vaig col·laborar. Jo hi vaig anar com enginyer però també com a navegant. Per sort, no hi va haver cap baixa. Això porta molt de desgast físic, mental i moral. 

Vaig estar en diferents ONG’s des de l’any 1998-1999 fins al 2017. Tothom s’hauria de plantejar ajudar a les persones més necessitades pagant una quota i donant un cop de mà. Per a mi, haver fet un disseny d’enginyers com per exemple un motor que ha de generar energia com endolls, aire condicionat, etc., va se tot un repte. Ens ho havíem d’imaginar i portar-ho a l’altre part del món, però va ser molt gratificant.

Ara que estàs jubilat, en què inverteixes el teu temps?

Amb la família i els amics. També tinc temps per practicar la meva afició. Estic al Club Nàutic de Tarragona i navego a vela des de fa anys, també faig rem. 

Què creus que pot aportar el Col·legi d'Enginyers als nous col·legiats? Al jovent?

Després de tants anys al món de la docència jo diria a la gent jove que estudiés. La formació és important per tenir una il·lusió de futur. El Col·legi d’Enginyers recolza i ajuda als nous col·legiats i més en l’àmbit de formació.