Català
Español
English
Potser el que ho va fer més famós, va ser que va crear un mètode per a reduir la volatilitat de la nitroglicerina, un químic altament inflamable.
La seva solució va ser barrejar-la amb un material porós absorbent i que com a resultat va donar una pols que era totalment segur de manejar sense la presència d'un disparador elèctric o químic.
En el seu testament, penedit del que el seu invent va aportar a les activitats bèl·liques, va determinar que la seva fortuna fos destinada per a premiar als millors exponents de la literatura, física, química, medicina o la pau.
L'anècdota que va portar a la creació dels Premis Nobel és bastanta coneguda: en 1888 el seu creador, Alfred Nobel, va llegir en el periòdic el seu propi obituari, titulat “El mercader de la mort ha mort”. La premsa li havia confós amb el seu germà Ludwig, que efectivament havia mort, però aquest article li va fer reflexionar sobre com la història li recordaria: Nobel havia estat el creador de la dinamita, un invent que havia desenvolupat en nom del progrés però que finalment va causar un nombre immens de morts, accidentals o intencionades.
En un primer moment va patentar el seu invent com a “pólvora explosiva Nobel”, però posteriorment li va canviar el nom pel de dinamita, pres de la paraula grega dynamis, que significa “poder”.
La veritat era que la dinamita multiplicava la potència de la pólvora i era bastant més segura que altres explosius més potents com la nitroglicerina. Immediatament se li van donar tres usos principals: la demolició, la mineria i els treballs per a les línies de ferrocarril.
El potencial de la dinamita també va temptar als arqueòlegs, en una època en la qual aquesta disciplina es movia sovint finançada per la perspectiva de trobar tresors més que per la set de coneixement. Alguns dels descobriments més importants de la seva època, com la troballa de la llegendària ciutat de Troia, van ser realitzats a força de fer explotar allò que “destorbava”, alguna cosa que avui consideraríem aberrant a causa de la destrucció de molta informació en el procés.
Malgrat això, i fora o no certa l'anècdota del seu obituari, Alfred Nobel es mereixia als ulls de molts que ho titllessin de “mercader de la mort”, ja que a les seves fàbriques es fabricaven també municions i, certament, el seu invent va portar tant progrés com destrucció.