Català
Español
English
Henry Martin Ford (Dearborn, Michigan, 30 de juliol de 1863– 7 de maig de 1947) va ser el fundador de la Ford Motor Company i és considerat com el creador de la classe mitjana dins la societat americana i pare de les cadenes de producció modernes, utilitzades per a la producció en massa d'automòbils.
La introducció del Ford T en el mercat automobilístic va suposar una revolució en el transport i en la indústria dels Estats Units. Va ser un inventor prolífic que arribà al nombre de 161 patents registrades en aquell país. Com a únic propietari de la companyia Ford, es convertí en una de les persones conegudes més riques del món.
A ell se li atribueix el Fordisme, sistema que va desenvolupar entre finals de la dècada dels 30 i principis dels 70 i que va crear a través de la fabricació d'un gran nombre d'automòbils de baix cost mitjançant la producció en cadena donant lloc a un episodi clau de la història de la indústria i l'automobilisme conegut com El Cas Ford. Aquest sistema portava aparellada la utilització de maquinària especialitzada i un nombre elevat de treballadors en plantilla, amb salaris elevats. Encara que Ford tenia una educació bastant pobra, tenia una visió global, amb el consumisme com a clau de la pau. El seu compromís amb la reducció de costos aconseguí una gran quantitat d'invents tècnics i de negoci, incloent-hi un sistema de franquícia que va establir amb un concessionari en cada ciutat de Nord Amèrica i en les principals ciutats dels sis continents. Ford va fer gran part de la seva immensa fortuna a la Fundació Ford, però també s'assegurà que la seva família controlés la companyia permanentment.
Henry Ford va néixer en una granja, en un poble rural a l'oest de Detroit. Els seus pares van ser en William Ford (1826-1905) i en Mary Litogot (1839-1876). Eren d'ascendència anglesa, però havien viscut a Irlanda. Va tenir 4 germans: Margaret (1867-1868), Jane (c1868-1945), William (1871-1917) i Robert (1873-1934).
Durant l'estiu de 1873, Henry va veure per primer cop una màquina autopropulsada: una màquina de vapor estacionària que podia ser utilitzada per activitats agrícoles. L'operador Fred Reden l'havia muntat sobre rodes, que les havia connectat mitjançant una cadena. Henry va quedar fascinat amb la màquina i Reden durant l'any següent li va ensenyar com encendre i fer anar el motor. Ford va dir més endavant que aquesta experiència va ser la que l'"ensenyà que era per instint un enginyer".
Henry va portar aquesta passió pels motors a la seva pròpia casa. El seu pare li va donar un rellotge de butxaca al començament de l'adolescència. Als 15 tenia una bona reputació com a reparador de rellotges, havent desmuntat i tornat a muntar els rellotges d'amics i veïns, dotzenes de vegades.
La seva mare va morir el 1876. Va ser un cop molt dur que el va deixar destrossat. El seu pare esperava que Henry finalment es fes càrrec de la granja familiar, però Henry odiava aquest treball. Per altra banda, amb la seva mare morta ja no quedava res a la granja que l'atragués. Més tard va dir, "Mai no vaig tenir un amor particular per la granja. Era la mare a la granja a qui estimava."
El 1879 va deixar casa seva i es va dirigir a Detroit per treballar com aprenent de maquinista, primer a James F. Flower & Bros, i més tard a Detroit Dry Dock Co. El 1882 va tornar a Dearborn per a treballar a la granja i es va encarregar de l'ús de la màquina de vapor portàtil Westinghouse fins a convertir-se en un expert. Això li va portar a ser contractat per la companyia Westinghouse per a donar servei a les seves màquines de vapor.
Durant el seu matrimoni amb Clara Bryant el 1888, Ford es va mantenir gràcies a la granja i operant en una serradora. Van tenir un únic fill: Edsel Bryant Ford (1893-1943).
El 1891, Ford va aconseguir el lloc d'enginyer en la companyia Edison, i després del seu ascens a enginyer en cap al 1893 va començar a tenir temps i diners suficients per a dedicar-los als seus propis experiments amb motors de gasolina. Aquests experiments culminaren el 1896 amb la invenció del seu propi vehicle autopropulsat denominat quadricicle, que va fer la seva primera prova amb èxit el 4 de juny d'aquell any, 1896. Després de diverses proves, Henry Ford començà a desenvolupar idees per a millorar-lo.
Detroit Automobile Company i la Henry Ford Company
Després del seu exitós començament, Ford va arribar a Edison Illuminating el 1899 junt amb altres inversors, i van formar la Detroit Automobile Company. La companyia aviat acabà en la bancarrota per culpa de què Ford continuava millorant els prototips en lloc de vendre cotxes. Feia curses entre el seu cotxe i els dels altres fabricants per a demostrar la superioritat del seu disseny. Amb aquest interès pels cotxes de curses va crear la Henry Ford Company.
Durant aquest període conduïa personalment un dels seus cotxes en la victòria davant Alexander Winton el 10 d'octubre de 1901. El 1902, Ford va continuar treballant en el seu cotxe de curses, amb el consegüent perjudici als seus inversors. Volien un model preparat per a la venda, i van portar a Henry M. Leland perquè ho fes. Ford dimití davant els menysteniments de la seva autoritat, i posteriorment va dir: "Vaig dimitir determinat a no tornar a posar-me mai més sota les ordres de ningú." La companyia va ser reorganitzada sota el nou nom de Cadillac.
Henry Ford va obtenir l'èxit en el seu tercer projecte empresarial, llançat el 1903: la Ford Motor Company, fundada el 1903 junt amb altres 11 inversors i amb una inversió inicial de 28.000 dòlars. En un automòbil de recent disseny, Ford va fer una exhibició en què el cotxe va recórrer la distància d'una milla en el llac gelat de St. Clair en 39,4 segons, batent el rècord de velocitat en terra. Convençut per aquest èxit, el famós pilot de cotxes Barney Oldfield, que va anomenar aquest model de Ford "999" en honor d'un dels vehicles de curses de l'època, va conduir el cotxe per tot el país, fent que la nova marca de Ford fos coneguda en tots els Estats Units. Ford també va ser un dels primers impulsors de les 500 milles d'Indianapolis.
Ford sorprengué el món el 1914 oferint un salari als seus treballadors de 5 dòlars al dia, que en aquella època era més del doble del que cobraven la majoria d'aquests empleats. Aquesta tàctica li resultà immensament profitosa quan els millors mecànics de Detroit començaren a canviar-se a l'empresa Ford, portant amb ells tot el seu capital humà i experiència, incrementant la productivitat i reduint els costos de formació. Ford ho denominà "motivació salarial". L'ús de la integració vertical a la companyia també resultà molt útil, quan Ford construí una gran fàbrica a la qual entraven matèries primeres i sortien automòbils acabats. Aquests foren alguns dels aspectes del que es coneix com El Cas Ford.
Ford va patir un primer atac el 1938, després del qual va passar la direcció de la seva companyia a Edsel. La mort de Edsel el 1943 va treure a Henry Ford de la seva retirada. Tanmateix, amb una salut ja força deteriorada, va cedir la presidència el seu net, Henry Ford II, el setembre de 1945, i es va retirar per complet. Va morir el 1947 d'una hemorràgia cerebral a l'edat de 83 anys en Fair Lane, i està enterrat al cementiri Ford de Detroit.
A la nit de la seva mort el riu Rouge de Michigan havia inundat l'estació elèctrica i havia deixat a la casa de Ford sense electricitat, per la qual cosa abans d'anar al llit, Henry i la seva dona van encendre espelmes i llums d'oli per il·luminar la casa. Més tard, aquesta mateixa nit, just abans de l'alba, Henry Ford, el creador de la producció en massa, va morir en la mateixa atmosfera en la qual havia nascut 83 anys abans, amb la il·luminació de les espelmes.
Font: Viquipèdia
