"El futur de l’enginyeria implica aportar valor afegit "

Nom: Gerard Burjalès del Amo

Edat: vint-i-quatre anys

Actualment: Estudiant a la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU) del Màster en Enginyeria Elèctrica especialitzant-se en electrònica de potència i circuits integrats. Treballant en una feina d'estudiant en una empresa d'electrònica de potència que compagina amb els estudis. Aquest últim semestre ha tingut la gran oportunitat d'estar treballant de professor assistent en un parell d'assignatures d'electrònica de potència en l'àmbit de grau i màster a la DTU.  

Des de quan et ve la teva devoció pel món de l’enginyeria?

  Des de molt petit sempre volia saber el perquè de les coses (era el meu llibre preferit). Amb sis-set anys m'agradava “toquerejar” aparells electrònics que ja no funcionaven. Els agafava i els desmuntava, deia que era per arreglar-los, però gairebé sempre, al principi, els trencava més. De més grandet, quan em preguntaven que voldria estudiar, assenyalava la taula de so del grup de teatre amateur del meu poble, La Pobla de Mafumet. Deia que en uns anys les dissenyaria. Actualment, tinc una feina d'estudiant en paral·lel amb els estudis de màster on precisament dissenyem electrònica de potència per a escenaris.

Quan comença la teva aventura en el món de l'enginyeria i per quins estudis has passat? Creus que és important la constant formació en aquest món?

Vaig començar estudiant el doble grau en Enginyeria elèctrica i electrònica a la URV. Va ser una molt bona decisió per la qualitat docent i la gran quantitat de sessions didàctiques de laboratori, que han esdevingut els fonaments de la meva formació en l'enginyeria. Va ser a quart, però, on va començar la meva aventura internacional. Vaig fer una estada d'un quadrimestre a la Universitat Tècnica de Brno (VUT), a Txèquia. Va ser una experiència molt interessant i, poc després, em va sortir l'oportunitat de fer pràctiques extracurriculars a BRP-Rotax, a Àustria, en una empresa de motors on vaig desenvolupar un dels dos treballs finals de grau. En aquest cas sobre l'estudi de la qualitat de la combustió per mitjà de l'anàlisi del corrent d'ionització per les bugies del motor. Un cop acabat el grau vaig tornar a Tarragona per treballar a Fermator, líder mundial en portes d'ascensors. Allà em va sortir l'oportunitat de continuar formant-me en una de les millors universitats d'Europa, la Universitat Tècnica de Dinamarca (DTU). Acceptar-ho va ser una de les decisions més importants que m'ha tocat prendre. No va ser fàcil, però sí, una oportunitat única.

Per què vas decidir per marxar a estudiar el Màster?

Vaig sentir a parlar molt bé de la DTU, el màster és gratuït i el govern danès et paga per estudiar si treballes un mínim de deu-dotze hores a la setmana. És el que faig i em permet compaginar els estudis amb la feina i viure a Copenhaguen. L'èxit de la DTU es basa a ser capaç d'atreure talent internacional, apostar per la recerca, treballar de forma col·laborativa i ser la universitat tècnica de referència del país. L'educació és extremadament flexible i se centra en la realització de projectes interessants (perquè en molts casos els esculls tu), amb finançament i en la majoria dels casos en grup. Estic aprenent molt i tot i que el ritme pot fer-se frenètic en alguns moments, ho estic gaudint moltíssim. 

I et queda temps lliure per alguna afició?

És curiós, però he començat a fer castells a Copenhaguen. Tinc pendent de trobar una associació de teatre en aquesta ciutat, ja que sempre m’ha agradat molt. I he reprès l'esport i he començat a córrer i vull reprendre les curses d’orientació aviat.

Ets el col·legiat del CETIT més jove. Què creus que pot aportar la teva joventut al sector de l’enginyeria?

  Penso que els joves tenim molt a dir, de nosaltres dependrà continuar amb el Col·legi i el futur de la professió al territori. Crec, i aquí deixo la proposta, que seria molt interessant poder crear vincles entre generacions oferint la possibilitat de crear una mentoria generacional inclús amb estudiants a punt d'acabar per atreure'ls cap al Col·legi. Tenir un referent és clau, t'ajuda a prendre decisions i et permet fer un salt temporal i emmirallar-te. L'experiència de molts dels professionals amb solera de la casa és clau per a nosaltres i no la podem deixar escapar. I estic segur que d'aquestes mentories, els mentors també en traurien profit.

Vas formar part d’URV Voltage Racing, un projecte que va començar a caminar el 2016 de la mà d’estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que van participar en el certamen de Moto Student. L’objectiu va ser dissenyar i construir una moto elèctrica i competir amb universitats de tot el món. Com valores l’experiència?

Vaig estar-hi del 2018 al 2021 i res ha marcat més el meu pas per la URV com aquest projecte, al qual el Col·legi en dona suport. Ha estat on més he après d'enginyeria però també del treball en equip. Vam tenir la increïble sort de ser un equip molt cohesionat i competent amb un objectiu comú que ens va permetre fer la que ha estat la moto més nostra de la història d'URVoltage, dissenyant el màxim d'elements possibles nosaltres mateixos. Un exemple que la nostra decisió va ser un èxit és que el nostre cap d'electrònica va dissenyar el sistema de gestió de la bateria (BMS) des de zero i ara mateix està treballant a Wattius, una empresa jove que els dissenya, creada a Tarragona i que, de segur, arribarà molt lluny.  

 L’any passat, el 2023, en el marc de la Diada de l’enginyer, vas ser premiat amb el premi Treball Fi de Grau “Lluís Roca Garcia”, un reconeixement que el PETIT fa a les noves generacions d'enginyers i enginyeres. Va ser amb el projecte Obtenció per mitjà de les corbes de consum horàries de la potència pic d’una instal·lació fotovoltaica.  Resumidament, en què recau la seva importància? 

El treball desenvolupa una eina que permet que, en un parell d'hores, puguis analitzar de forma extremadament acurada tots els punts de consum elèctric, per exemple, d'una gran ciutat, indicar-te on surt a compte instal·lar panells solars i quants. Crec que és important demostrar com les dades poden ajudar a prendre decisions i com és d'important crear eines que ens ajudin a fer-ho. Rebre el premi va ser una alegria. Que el Col·legi d’Enginyers em reconegui la feina feta és molt gratificant i evidentment n'estic molt agraït, ja que ha estat una forma increïble de començar la meva carrera professional.

Què els hi diries als joves que es volen dedicar a aquest món? O a aquells que dubten a fer-ho?

Que la societat ens necessita per continuar avançant perquè la nostra tasca és dissenyar el futur: des de les cases on viurem, fins als aparells mèdics que salvaran i allargaran les nostres vides. A més, és un sector amb moltes oportunitats laborals que, en molts casos, encara no sabem ni que existeixen. I un consell, tot i que durant la carrera pensis que hi ha coneixements que després no utilitzaràs, gairebé tots els pots arribar a aplicar perquè per resoldre un problema no hi ha mai una solució ideal i com més opcions siguis capaç de plantejar, millor. 

Quin creus que serà el futur de l’enginyeria?

El futur de l’enginyeria implica aportar valor afegit i totes les tasques burocràtiques, administratives i de fàcil substitució per intel·ligència artificial estan tocades de mort. Hem d'assumir-ho i pujar al carro, de no fer-ho deixarem de ser competitius.

 

Entrevista: Montse Solé