Català
Español
English
Escrit del degà al Diari de Tarragona del diumenge 5 d'octubre de 2008
L'Espai Europeu d'Educació Superior.
Statu quo de l'Enginyeria a Espanya
L'oportunitat d'encaixar amb encert el nou model d'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) s'està malbaratant per la incapacitat d'alguns dirigents polítics. L'endogàmia d'alguns rectors de les universitats espanyoles i l'actitud conservadora dels enginyers industrials de segon cicle en són la causa principal.
La Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) i els acords de Berlín, Praga, Bergen i Londres emmarquen el pacte per l'harmonització a Europa de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Declaració defineix la voluntat i decisió dels països de la Unió Europea de crear un espai comú per al desenvolupament de l'educació superior a Europa en què es prioritzi la qualitat de la formació, la facilitat d'entrada dels titulats al mercat laboral, la homogeneïtzació de les titulacions a tot el territori de la UE i la mobilitat professional.
Bolonya és la voluntat de canviar el model d'ensenyament decimonònic sorbonès pel model anglosaxó que tan bon resultat està donant als Estats Units. Modernitat, flexibilitat, transparència i competència són els valors que es proposen per potenciar les competències tècniques, tecnològiques i científiques dels enginyers europeus. El 2005, amb Carles Solà al capdavant del departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, feia l'efecte que Catalunya afrontaria coherentment la oportunitat immillorable i única per definir el que haurà de ser l'educació superior. En aquell moment, s'apostava per un ensenyament basat en el coneixement i la formació continuada com a fonaments principals de la reforma universitària. Actualment, però, tots aquests propòsits s'han convertit en fum.
El passat 16 de juny, al Congrés de Diputats, la ministra de Ciència i Educació, Cristina Garmendia, va reconèixer que l'esforç per integrar la universitat a l'EEES no havia estat òptim i que requeria una reflexió per saber què i qui havia fallat.
El Ministeri de Ciència i Innovació ha presentat uns documents de reforma dels estudis d'enginyeria elaborats per una comissió de rectors universitaris, i assumits pel Ministeri, que vulneren la lletra de la Declaració de Bolonya i la legislació actual que desenvolupa el compromís subscrit pel Govern de l'Estat.
La proposta, extremadament conservadora, reflectida en aquests documents manté, sota l'aparença de canvi, una situació regressiva respecte a l'actual: aprofita la conjuntura per reforçar el concepte d'enginyeria de classe mantenint l'statu quo, buidant de contingut el títol de Grau i derivant competències cap al títol de Màster. Aquesta proposta suposa una autentica estafa social.
La possibilitat de posicionar-nos a un bon nivell d'excel·lència en ciència i tecnologia en els estudis d'enginyeria, d'acord amb la filosofia i l'esperit de la Declaració de Bolonya, s'està esvaint a causa de la por de fer canvis en el model actual d'ensenyament superior.
Ens queixem de la desafecció dels estudiants per les carreres d'ensenyament tècnic, de la manca d'enginyers, de les dificultats de les empreses per cobrir llocs de treball i dels dèficits de I+D+R però... no seria millor exigir valentia per aplicar l'esperit de Bolonya?
Defensem una única enginyeria. La reforma universitària que es demana a Europa ha de ser una reforma estructural, no conjuntural. No poden seguir coexistint independentment dues carreres. Cal valentia per plantar cara a la situació d'indefinició transitòria actual.
La correcta definició dels continguts acadèmics dels títols de Grau i Màster marcaran les atribucions professionals.
L'esborrany de proposta del Ministeri que el Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics de Catalunya (CCETIC) i el Consejo General de Colegios de Ingenieros Técnicos de España (COGITI) tenen sobre la taula tendeix a consolidar el model actual. Als títols de grau (240 crèdits ? quatre anys d'estudis) s'associen les atribucions dels actuals enginyers tècnics industrials i es pretén que amb un grau paral·lel sense atribucions i en una denominació encara no establerta permeti accedir a un títol de Màster d'un o dos anys, (240 + 60/120 crèdits - cinc/sis anys) associat a les atribucions del actuals enginyers industrials.
És inadmissible que la reforma universitària de l'enginyeria relegui el títol de Grau i es segueixi defensant continuar mantenint dues carreres, és a dir, no canviar res - mentre que a Europa tenen una única titulació -, amb un augment del cost social i econòmic evident que no aporta a canvi cap benefici, una reforma que no pot ser assumida, de cap manera, per la societat.
L'educació és bàsica per a la societat. La tècnica és vital per a un país. Si les coses no es recondueixen caldrà actuar en conseqüència per evitar que s'engendri un híbrid sense futur.
Santiago Crivillé i Andreu
Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.
Conseller del CCETIC
Membre de l'executiva del COGITI
L'Espai Europeu d'Educació Superior.
Statu quo de l'Enginyeria a Espanya
L'oportunitat d'encaixar amb encert el nou model d'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) s'està malbaratant per la incapacitat d'alguns dirigents polítics. L'endogàmia d'alguns rectors de les universitats espanyoles i l'actitud conservadora dels enginyers industrials de segon cicle en són la causa principal.
La Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) i els acords de Berlín, Praga, Bergen i Londres emmarquen el pacte per l'harmonització a Europa de l'Espai Europeu d'Educació Superior. La Declaració defineix la voluntat i decisió dels països de la Unió Europea de crear un espai comú per al desenvolupament de l'educació superior a Europa en què es prioritzi la qualitat de la formació, la facilitat d'entrada dels titulats al mercat laboral, la homogeneïtzació de les titulacions a tot el territori de la UE i la mobilitat professional.
Bolonya és la voluntat de canviar el model d'ensenyament decimonònic sorbonès pel model anglosaxó que tan bon resultat està donant als Estats Units. Modernitat, flexibilitat, transparència i competència són els valors que es proposen per potenciar les competències tècniques, tecnològiques i científiques dels enginyers europeus. El 2005, amb Carles Solà al capdavant del departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, feia l'efecte que Catalunya afrontaria coherentment la oportunitat immillorable i única per definir el que haurà de ser l'educació superior. En aquell moment, s'apostava per un ensenyament basat en el coneixement i la formació continuada com a fonaments principals de la reforma universitària. Actualment, però, tots aquests propòsits s'han convertit en fum.
El passat 16 de juny, al Congrés de Diputats, la ministra de Ciència i Educació, Cristina Garmendia, va reconèixer que l'esforç per integrar la universitat a l'EEES no havia estat òptim i que requeria una reflexió per saber què i qui havia fallat.
El Ministeri de Ciència i Innovació ha presentat uns documents de reforma dels estudis d'enginyeria elaborats per una comissió de rectors universitaris, i assumits pel Ministeri, que vulneren la lletra de la Declaració de Bolonya i la legislació actual que desenvolupa el compromís subscrit pel Govern de l'Estat.
La proposta, extremadament conservadora, reflectida en aquests documents manté, sota l'aparença de canvi, una situació regressiva respecte a l'actual: aprofita la conjuntura per reforçar el concepte d'enginyeria de classe mantenint l'statu quo, buidant de contingut el títol de Grau i derivant competències cap al títol de Màster. Aquesta proposta suposa una autentica estafa social.
La possibilitat de posicionar-nos a un bon nivell d'excel·lència en ciència i tecnologia en els estudis d'enginyeria, d'acord amb la filosofia i l'esperit de la Declaració de Bolonya, s'està esvaint a causa de la por de fer canvis en el model actual d'ensenyament superior.
Ens queixem de la desafecció dels estudiants per les carreres d'ensenyament tècnic, de la manca d'enginyers, de les dificultats de les empreses per cobrir llocs de treball i dels dèficits de I+D+R però... no seria millor exigir valentia per aplicar l'esperit de Bolonya?
Defensem una única enginyeria. La reforma universitària que es demana a Europa ha de ser una reforma estructural, no conjuntural. No poden seguir coexistint independentment dues carreres. Cal valentia per plantar cara a la situació d'indefinició transitòria actual.
La correcta definició dels continguts acadèmics dels títols de Grau i Màster marcaran les atribucions professionals.
L'esborrany de proposta del Ministeri que el Consell de Col·legis d'Enginyers Tècnics de Catalunya (CCETIC) i el Consejo General de Colegios de Ingenieros Técnicos de España (COGITI) tenen sobre la taula tendeix a consolidar el model actual. Als títols de grau (240 crèdits ? quatre anys d'estudis) s'associen les atribucions dels actuals enginyers tècnics industrials i es pretén que amb un grau paral·lel sense atribucions i en una denominació encara no establerta permeti accedir a un títol de Màster d'un o dos anys, (240 + 60/120 crèdits - cinc/sis anys) associat a les atribucions del actuals enginyers industrials.
És inadmissible que la reforma universitària de l'enginyeria relegui el títol de Grau i es segueixi defensant continuar mantenint dues carreres, és a dir, no canviar res - mentre que a Europa tenen una única titulació -, amb un augment del cost social i econòmic evident que no aporta a canvi cap benefici, una reforma que no pot ser assumida, de cap manera, per la societat.
L'educació és bàsica per a la societat. La tècnica és vital per a un país. Si les coses no es recondueixen caldrà actuar en conseqüència per evitar que s'engendri un híbrid sense futur.
Santiago Crivillé i Andreu
Degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona.
Conseller del CCETIC
Membre de l'executiva del COGITI