Català
Español
English
Pierre Curie (París, 15 de maig de 1859 - París, 19 d'abril de 1906) fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Nascut a París el 15 de maig de 1859, Pierre Curie era fill d'Eugène Curie (1827–1910), metge d'origen catòlic francès d'Alsàcia, i de Sophie-Claire Curie (de soltera Depouilly; 1832–1897). Va ser educat pel seu pare i en la seva primera adolescència va mostrar una forta aptitud per a les matemàtiques i la geometria. Quan tenia 16 anys, va obtenir la llicenciatura en matemàtiques. A l'edat de 18 anys, va obtenir la seva llicència, l'equivalent a un màster nord-americà, en ciències físiques de la Facultat de Ciències de la Sorbona, també coneguda com la Universitat de París. No va procedir immediatament a un doctorat per manca de diners. En canvi, va treballar com a instructor de laboratori. Quan Pierre Curie es preparava per a la seva llicenciatura en ciències, treballava al laboratori de Jean-Gustave Bourbouze a la Facultat de Ciències. El 1895, es va doctorar a la Universitat de París. El material de presentació del seu doctorat consistia en la seva investigació sobre el magnetisme. Després de doctorar-se, esdevingué professor de física i l'any 1900 esdevingué professor de la facultat de ciències.
Primers descobriments
El 1880, descobrí la piezoelectricitat amb el seu germà Jacques, és a dir, el fenomen pel qual en comprimir un cristall es genera un potencial elèctric. Posteriorment, ambdós germans demostraren l'efecte contrari: que els cristalls es poden deformar quan se sotmeten a un potencial.
Durant el seu doctorat i els anys següents, es dedicà a investigar temes de magnetisme. Desenvolupà una balança de torsió molt sensible per estudiar fenòmens magnètics i estudià el ferromagnetisme, el paramagnetisme i el diamagnetisme. Com a resultat d'aquests estudis, cal destacar el descobriment de l'efecte de la temperatura sobre el paramagnetisme, conegut actualment com la llei de Curie. També descobrí que les substàncies ferromagnètiques presenten una temperatura per sobre de la qual perden el seu caràcter ferromagnètic; aquesta temperatura es coneix com a temperatura o punt de Curie.Pierre Curie va ser presentat a Maria Skłodowska pel seu amic, el físic Józef Wierusz-Kowalski. Curie el va portar al seu laboratori com a estudiant seu. La seva admiració per ella va créixer quan es va adonar que ella no inhibiria la seva recerca. Va començar a considerar Skłodowska com la seva musa. Ella va rebutjar la seva proposta inicial, però finalment va acceptar casar-se amb ell el 26 de juliol de 1895. A partir d'aquell moment, es dedicaren a l'estudi del llavors innovador camp de la radioactivitat i treballaren en l'aïllament del poloni i del radi.
A finals del segle xix, Pierre Curie investigava els misteris del magnetisme ordinari quan va conèixer els experiments espiritualistes d'altres científics europeus, com Charles Richet i Camille Flammarion. Pierre Curie va pensar inicialment que la investigació sistemàtica sobre el paranormal podria ajudar amb algunes preguntes sense resposta sobre el magnetisme. Va escriure a Marie, llavors la seva promesa: «He d'admetre que aquests fenòmens espirituals m'interessen intensament. Crec que són preguntes que tracten de la física.» Els quaderns de Pierre Curie d'aquest període mostren que va llegir molts llibres sobre l'espiritisme. No va assistir a sessions com les d’Eusapia Palladino a París el juny de 1905 com a simple espectador, i el seu objectiu, certament, no era comunicar-se amb esperits. Va veure les sessions com a experiments científics, va intentar controlar diferents paràmetres i va prendre notes detallades de cada observació. Tot i estudiar espiritualisme, Curie era ateu.
