Català
Español
English
Els ministres d'Indústria dels vint-i-cinc han acordat un reglament per a regular més de 30.000 productes químics
Aquest nou registre de substàncies s'anomena REACH ( acrònim en anglès de registre, avaluació i autorització de químics), reemplaça a quaranta iniciatives legals i servirà per poder posar en marxa l'Agència Europea de Substàncies Químiques amb seu a Helsinki. L'acord es va tancar aquest passat mes de desembre de 2005 sota la presidència britànica de la UE i es calcula que durant el primer semestre de 2006 la presidència austríaca impulsarà l'aprovació definitiva d'aquesta iniciativa.
A partir de la implantació del REACH seran les indústries, i no les administracions públiques, les que hauran d'assumir més responsabilitat per demostrar que les substàncies que fabriquen no són perilloses per a ser comercialitzades. Segons aquest compromís, les empreses importadores estaran obligades a oferir la informació necessària sobre les propietats de les substàncies i productes químics importats en un volum superior a una tona per any. Tots els productes que no siguin registrats a l'Agència Europea de Helsinki, no podran ser importats al mercat europeu. Aquesta legislació afecta directament a unes 27.000 empreses europees, la majoria petites i mitjanes, que suposen el 95% del teixit empresarial.
En el cas de les substàncies més perilloses, cancerigens, bioacumulables al cos o al medi ambient, entre altres, sols es concedirà autoritzacions específiques si la indústria demostra que els riscos estan adequadament controlats o quan els beneficis socioeconòmics de la seva utilització superin el risc i no existeixin substàncies alternatives viables. Aquesta darrera possibilitat, de produir-se, no seria obligatòria sempre i quan es demostri que el producte originalment utilitzat està controlat. Aquest aspecte suavitza la proposta de l'Eurocàmara que volia imposar el criteri de substitució obligatòria.
D'altra banda, es redueixen les exigències d'informació per a les substàncies produïdes entre una i deu tones a excepció d'aquelles sobre les que ja es coneix la seva perillositat. Pel que fa a les produïdes entre deu i cent tones, es suprimeixen els test més costosos i es concedeix la possibilitat de reduir les exigències d'informació en el cas que el producte no hagi de tenir un contacte directe amb les persones o el medi ambient. El REACH també imposarà a les empreses compartir les dades quan desitgin registrar un mateix producte i a inscriure aquells productes presents en objectes que vagin a sortir a l'exterior, per exemple la tinta d'un bolígraf.
L'objectiu de la comissió europea és que el REACH entri en vigor l'any 2007 i que comenci a aplicar-se l'any 2008 sempre i quan es superi la diferència de criteris que, davant d'un producte alternatiu, existeixen entre l'Eurocàmara i el Consell que ha aprovat el reglament.
També han fetes públiques les seves discrepàncies set organitzacions no governamentals com Greenpeace, WWF, entre altres que consideren insuficient el nou reglament sobretot per l'aplicació del principi de substitució que de ser obligatori en tots els casos podria portar, segons aquests organitzacions, un estalvi important a la sanitat pública de 90.000 milions d'euros en trenta anys.
