Català
Español
English
Amb l'objectiu de possibilitar edificis més segurs i habitables, es crea el Consell per a la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l'Edificació (CSICE).
El Consell de Ministres va aprovar el passat 17 de març de 2006 el nou Codi Tècnic de l'Edificació (CTE). Es tracta d'un marc normatiu que estableix les exigències bàsiques de qualitat, seguretat i habitabilitat dels edificis i les seves instal·lacions. La finalitat és que el sector de la construcció s'adapti a l'estratègia de sostenibilitat econòmica, energètica i mediambiental amb una garantia d'uns edificis més segurs, més habitables, més sostenibles i de major qualitat. El Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona oferirà properament una conferència per detallar tots els nous documents que ara avancem a la següent informació.
Aquesta nova norma regula la construcció de tots els edificis nous i la rehabilitació dels existents, bé sigui els destinats a habitatges com els d'ús comercial, docent, sanitari esportiu, industrial o sociocultural. Com a tal, introdueix elements innovadors sobre materials i tècniques de construcció per aconseguir edificis més segurs i eficients des del punt de vista energètic i estableix requisits que contemplen factors de funcionalitat i de seguretat. Amb la seva entrada en vigor, Espanya se situa entre les nacions més innovadores en matèria d'edificació complint les directives europees
L'estructura del codi s'ha ordenat a l'entorn de dues parts: la primera, defineix el contingut, objecte i àmbit d'aplicació del projecte i la segona, la integren una sèrie de "Documents Bàsics" que recullen les exigències que han de complir els edificis. D'aquesta forma, es regulen les exigències bàsiques per a seguretat estructural, per a seguretat en cas d'incendi, per a seguretat d'utilització, per a higiene, salut i protecció del medi ambient i per a estalvi d'energia.
Principals innovacions
La nova regulació de les estructures d'edificis suposarà un reforç per al sistema d'assegurança decennal de danys i implica un important avanç en el procés de convergència amb la normativa europea. En aquest document bàsic s'estableixen qüestions relacionades amb les bases de càlcul, l'edificació, els fonaments i les estructures d'acer. A més s'elimina el buit reglamentari existent en relació amb les estructures de fusta, que suposava un obstacle per a la utilització d'aquest material, que en tot cas ha de comptar amb un certificat de fusta sostenible.
En el document també s'estableixen mesures per impedir la propagació d'un incendi, tant interior com exterior a l'edifici; es facilita l'evacuació d'ocupants de l'edifici en condicions de seguretat i es preveu la instal·lació de sistemes de detecció, control i extinció. També es millora la intervenció dels bombers i es regula la resistència al foc de l'estructura. A més, s'estableixen les condicions de reacció i resistència al foc que han de complir els elements constructius.
Pel que fa a l'ús de l'edifici i la major protecció a les persones, la nova normativa se centra en la prevenció. Es regulen els riscos més freqüents com són les caigudes per relliscades, els accidents derivats d'una il·luminació inadequada o els accidents derivats de la presència de vehicles en moviment. Més que imposar noves limitacions al disseny, es vol modificar determinades pautes de disseny que venien a traduir-se en riscos cada vegada majors per als usuaris dels edificis, com les baranes inadequades o inexistents, els sòls excessivament relliscosos o les escales amb un disseny que augmenta el risc de caigudes.
Respecte a la salut, higiene i protecció del medi ambient, s'intenta afrontar diversos problemes de l'edificació a Espanya i es pretén disminuir el nombre de problemes de patologia per humitat degut al disseny dolent constructiu i manteniment de sòls, murs enterrats, façanes i cobertes. S'estableixen mesures que afavoriran l'estalvi de l'aigua als edificis actualitzant la reglamentació preexistent que data de l'any 1975. Aquest nou document de salubritat també recull la qualitat de l'aire interior amb sortides de fums i gasos de la combustió per les cobertes dels edificis. D'aquesta manera, hauran d'instal·lar-se ventiladors o aspiradors hídrics als edificis per a la seva ventilació i hauran d'instal·lar-se detectors de diòxid de carboni en garatges de més de 30 metres2. Finalment, també s'ocupa dels problemes de salubritat i mediambientals ocasionats per la gestió dolenta i falta de reciclat dels residus ordinaris, facilitant la recollida porta a porta mitjançant sistemes més sostenibles.
Un dels documents més importants és el Document Bàsic d'estalvi d'energia com a instrument de les noves polítiques energètiques i mediambientals del Govern. Té com a objectiu aconseguir un ús racional de l'energia, reduint el seu consum energètic i utilitzant per a això fonts d'energia renovable. Així la normativa estableix l'obligació d'incorporar criteris d'eficiència energètica i l'ús d'energia solar, tèrmica o fotovoltaica en els nous edificis o en aquells que se'n vagin a rehabilitar. Per això, conté quatre exigències energètiques bàsiques: limitació de la demanda energètica amb valors límit per als tancaments dels edificis (façanes, vidres, cobertes, etc.); eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació, on es fixen per primera vegada en la normativa espanyola, uns requisits a complir per aquestes instal·lacions sobretot per a edificis del sector terciari; l'exigència relativa a la contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària amb l'obligatorietat que la producció d'aigua calenta sanitària es realitzi amb un aporti obligatori d'energia solar tèrmica que variarà entre un 30% i un 70% en funció del volum diari previst d'aigua calenta demandat; i la contribució fotovoltaica mínima d'energia elèctrica. Per exemple, en el cas de les oficines, per damunt de 4.000 m², una part de les necessitats elèctriques hauran d'estar cobertes per energia solar generada per una instal·lació fotovoltaica.
Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), la implantació de les exigències energètiques introduïdes en el nou Codi suposarà, per a cada edifici, un estalvi d'un 30-40% i una reducció d'emissions de CO2 per consum d'energia d'un 40-55%.
El Consell de Ministres també va aprovar la creació i constitució del Consell per a la Sostenibilitat, Innovació i Qualitat de l'Edificació (CSICE), on estaran representades totes les Administracions Públiques més els agents de l'edificació i associacions ciutadanes. Aquest consell farà un seguiment i avaluació de la seva aplicació així com la seva actualització periòdica conforme a l'evolució de la tècnica i demanda de la societat. També es crea el Registre General del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), adscrit a la Direcció General d'Arquitectura i Política d'Habitatge, que tindrà caràcter públic i informatiu i en el que s'inscriuran i faran públics els Documents Reconeguts en l'esmentat Codi.
El CTE va entrar en vigor el dia 29 de març de 2006, a l'endemà de la seva publicació en el BOE. S'estableix un període d'aplicació voluntària de dotze mesos, excepte en el que es refereix a l'estalvi energètic i la seguretat contra incendis, qüestions que s'aplicaran als sis mesos.
