Entrevista a Cristina Nubla de la comissió de Terres de l'Ebre

Nom i Cognoms: CRISTINA NUBLA FABREGAT

Data de llicenciatura: 2008

Treball actual: Enginyer en empresa d’instal·lacions  

1.    Què et va atraure de l’enginyeria?

Primerament el meu pare, ha sigut sempre un referent per mi, i l’enginyeria me l’ha transmès de ben petita.

A més a més, sempre m’han agradat les ciències, i se m’han donat bé, per lo que amb això i veure la feina que feia ell, em va ajudar a decantar-me per aquest món tan divers i amb tantes sortides en el món laboral.  

2.    Com vas viure la teva formació?

La formació acadèmica en l’enginyeria, la vaig aprendre principalment en la faceta universitària, on allí tot és nou: canvies de ciutat (en el cas d’estudiar fora), tens nous companys, noves amistats, nous coneixements tècnics i personals.

Aprens a treballar en equip, a desenvolupar aptituds molt importants en la interacció entre persones, ciències i tecnologies. Tinc molts bons records, per la maleta que em vaig endur plena d’amistats i coneixements adquirits, experiències i pràctiques, en tots els àmbits.  

3.    Et vas sentir estranya en un entorn masculí?

Està clar que a dia d’avui, malauradament, encara és un món masculí, però he de puntualitzar que, en temps de formació mai em vaig sentir estranya, sinó tot el contrari, tots érem iguals, entre homes i dones. Si s’hagués de puntualitzar sempre hi ha alguna excepció, i en aquest cas seria algun docent que no acabava d’entendre el perquè érem allí les noies, tot i ser poques, però traient aquests casos, els companys mai ens van fer sentir diferent.

Considero que les dones tenim la mateixa capacitat mental que els homes, per això la ciència no hauria de distingir entre sexes.  

4.    El teu desenvolupament laborat envoltada d’homes ha estat fàcil?

En aquest punt no ha sigut tan fàcil com en el món universitari, aquí ja es complica la cosa en l’aspecte que per ser dona, per donar una idea o una solució, s’ha de justificar de mil maneres diferents per tal que, com a mínim, t’escoltin. En canvi, un noi amb una dues explicacions té suficient pes, perquè li facin cas.

Això en el món de les instal·lacions, que és on m’hi trobo, en estar rodejada d’homes que et veuen com una estranya fa que et dificultin més la feina, i és molt complicat fer-los entendre que han de confiar en la meva professionalitat, i fer cas de les meves decisions.

Però per sort, al cap d’un temps de treballar conjuntament, molts canvien aquest xip i acabo tenint molts bons companys de feina, cosa que ho valoro molt positivament.  

5.    Com veus el món de la l’enginyeria per a la dona actualment?

M’agradaria dir que avançant, i encara que cada cop veig al món laboral menys dubtes sobre la meva professionalitat, ara per ara sols puc dir que desitjo que avanci més ràpidament ja que costa molt canviar aquests arrelats xips antics. Necessitaríem de més igualtat de professionals, i ja que la diversitat enriqueix en tots els aspectes, així podríem demostrar el nostre equiparament per la nostra vàlua.  

6.    Quins reptes hem de superar?

Voldria animar a futures enginyeres i dir-los que si els agrada, amb esforç tot es pot aconseguir i que l’antídot màgic és estar segur de tu mateixa, no rendir-se mai i lluitar al màxim per les vostres decisions.