L’economia circular dels teixits

La producció de productes tèxtils a baix cost ha permès democratitzar la moda i fer-la accessible per a la gran majoria de la població, estenent els esmentats beneficis a sectors de la societat per als que fa uns anys no era accessibles.

Aquest sector és un dels majors consumidors de recursos del món, amb un enorme impacte ambiental i climàtic

La indústria tèxtil s’ha identificat com un important contribuent a l'emissió de microfibres de plàstic que arriba a l'oceà, mitjançant el procés de rentat de tèxtils a base de plàstic com el polièster, el niló, o l’acrílic. 

Addicionalment, l’impacte social de la industria dels teixits és també molt negatiu, degut a les inadequades condicions laborals que existeixen en algunes industries del sector d’alguns països. 

Continuar amb aquest sistema econòmic posa en risc la pròpia indústria, el que ha fet que les principals empreses del sector s’interessin per a incrementar la sostenibilitat del sector tèxtil i contribuir a la seva transició vers a una economia circular.

Al món es venen 100.000 milions de peces de roba cada any, entre l’any 2000 i el 2014 la seva producció es va multiplicar per dos.

Després de l’alimentació, l’habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart demandant de matèries primeres i aigua i el cinquè emissor de gasos d’efecte hivernacle.

Es calcula que menys de l’1% de tots els tèxtils del món es reciclen per convertir-los en nous tèxtils. 990.000 t/any de productes tèxtils s’estima que van a parar a l’abocador a Espanya. Actualment s’estima que a Catalunya cada persona consumeix entre 21,5 i 26 kg de roba a l’any i tan sols el 12% dels residus tèxtils es recull selectivament. Això implica que la gran majoria, un total de 140.000 t/any, s’incinera o es llença als abocadors. De la part que es recull de forma selectiva, la meitat es prepara per reutilitzar i el 40% es recicla.

Els residus tèxtils s’han convertit en un problema global. En els darrers 15 anys s’ha duplicat el nombre de peces venudes a tot el món i la seva vida útil s’ha reduït prop d’un 20%. Per contra, la reutilització i el reciclatge no s’han incrementat al mateix ritme, en gran mesura perquè els productes tèxtils no acostumen a estar dissenyats per a aquest fi. Es calcula que menys de l'1% de la roba del món es recicla per convertir-la en nous productes. Després de l'alimentació, l'habitatge i el transport, el consum global de productes tèxtils és el quart demandant més gran de matèries primeres i aigua, i el cinquè emissor de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

Catalunya s’ha caracteritzat històricament per disposar d’una important indústria tèxtil i que fa temps que inverteix en sostenibilitat com a oportunitat. En l’actualitat destaca dins d’Europa pel seu gran potencial d’aprofitament dels residus tèxtils, ja que compta amb una llarga tradició de fàbriques que fan servir materials reciclats en la seva producció.

La lluita contra el canvi climàtic arriba a la indústria tèxtil.

La futura Llei de Residus, que està previst que entri en vigor el primer trimestre del 2022, prohibirà al sector tèxtil destruir els teixits i obligarà a reutilitzar les escombraries tèxtil pagant una 'ecotaxa' per contaminar menys. La cimera sobre el canvi climàtic, COP26, que se celebra a la ciutat de Glasgow ha incidit que les energies fòssils són les més contaminants per al medi ambient. 

La moda a Espanya havia estat fins ara exempta de les obligacions ecològiques i s'havia aconseguit mantenir fora del focus de la regulació. Però ara la futura Llei de Residus i Sòls contaminats, que està previst que s'aprovi el primer trimestre del 2022, podria revolucionar la indústria tèxtil. 

D'aquesta manera, les empreses tèxtils no podran destruir les peces de roba que no han aconseguit vendre i hauran de pagar per reciclar la roba que llença a les escombraries. És a dir, el procediment seria molt similar al que es fa avui dia amb els envasos de vidre. 

És necessari urgent fer canvis profunds en el model de producció i consum del sector del tèxtil, i avançar cap a un model circular, més sostenible i regeneratiu per al planeta.

A més d’una major demanda dels consumidors de productes sostenibles, diverses iniciatives, públiques i privades, estan avançat per afavorir un canvi de model amb diverses solucions als problemes socials i ambientals més urgents del tèxtil.

Noves normatives a favor del canvi

Hi ha una tendència regulatòria a nivell europeu, estatal i català que impulsa la transformació sostenible del sector tèxtil cap a l’economia circular.

Totes les noves normatives s’han marcat uns objectius a curt, mig i llarg termini que no s’aconseguiran sense un canvi significatiu per part de tots els actors.

En un moment en què s'estan definint mesures decisives per frenar l'impacte de la crisi climàtica i avançar en l'economia circular, la Generalitat impulsa el Pacte per a la Moda Circular des dels Departaments d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i de Empresa i Treball, un acord voluntari que afavoreixi una transformació urgent i necessària del tèxtil des del nostre territori, de forma voluntària, compartida i col·laborativa, establint objectius comuns i generant instruments que facin possible aquest canvi i i aconseguir el seu desplegament partir del 2022.

La iniciativa s'emmarca dins del projecte europeu Interreg Europe CircE Aquesta iniciativa sectorial és una de les accions pilot d'economia circular triades per la Unió Europea dins del projecte Interreg Europe CircE pel seu caràcter innovador i potencial de replicabilitat en altres territoris. Es podrà fer un seguiment dels avenços del Pacte mitjançant la plataforma Catalunya Circular, el hub que recull totes les iniciatives d'empreses i institucions que aporten solucions i estratègies innovadores per consolidar l'economia circular a Catalunya.

Les organitzacions que s’adhereixin al Pacte hauran d’assumir determinats compromisos generals. En concret, reduir entre un 5 i un 10% la generació de residus tèxtils; assolir entre el 25 i el 30% en la recollida selectiva d’aquesta fracció; i incrementar el percentatge de valorització material de la part recollida selectivament. En concret, entre el 55 i el 60% s’haurà de destinar a la preparació per a la reutilització i, entre el 40 i el 50%, al reciclatge dels residus tèxtils.

El Pacte sorgeix per ser un revulsiu que faci avançar el sector del tèxtil cap a la circularitat, comptant amb la implicació i la col·laboració de totes les baules de la seva cadena de valor. Bona mostra d’aquesta voluntat són els primers 31 agents impulsors del Pacte, que inclouen empreses fabricants, distribuïdores i comercialitzadores, patronals i associacions sectorials, gestors de residus, centres tecnològics i acadèmics, administracions i entitats del tercer sector.

Objectius del pacte

Els objectius generals

-Reducció significativa de la generació de residus tèxtils i l’increment del percentatge de recollida selectiva i de valorització d’aquests residus, tant de preparació per a la reutilització com de reciclatge.

Objectius concrets per als diferents segments de la cadena de valor del tèxtil.

- En l’àmbit de la fabricació incrementar la durabilitat dels productes i el percentatge de material reciclat incorporat a nous productes, reduir i eliminar l’ús de materials nocius, augmentar la reutilització amb la implementació de nous models de negoci, desplegar estratègies de producció més neta i eficients, innovar en materials i tecnologies, promoure el disseny circular, per a facilitar la transició cap un model d’economia climàticament neutra, en coherència amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030

Per assolir aquests objectius ambiciosos, ja s’està treballant en la definició de projectes pilot en determinats territoris per a impulsar la recollida de la roba de segona mà i la seva reutilització, així com per a millorar els sistemes de recollida selectiva de residus tèxtils i el reciclatge local.

Una transformació necessària

Som en un moment clau en què hem de fer canvis urgents i profunds en el model de producció i consum del sector del tèxtil, i avançar necessàriament cap a un model circular, més sostenible i regeneratiu per al planeta.

Hi ha un context global, europeu, estatal i local que afavoreix aquesta transformació cap a la circularitat: la societat demanda un canvi de model a curt termini, agreujat per la crisi climàtica i sanitària. Això empeny les empreses tèxtils a la transformació del sector.

Els propers anys seran circulars o no seran i no només ho sabem els consumidors, que tenim molt poder, el de comprar o no comprar i el de fer-ho segons i com. Sens dubte ho saben les marques, cada vegada amb més possibilitat d'aplicar la tecnologia per ajustar millor l'oferta que donen a la demanda, assegurant un menor nombre de peces de roba no venudes.