El passat 22 març va ser el Dia Mundial de l’Aigua, un dia que es ve celebrant des de l’any 1993. L’objectiu és destacar la importància de l'aigua. Prendre consciència sobre els milions de persones que manquen d'accés a l'aigua potable. I també, propícia l'adopció de mesures per a afrontar la crisi mundial de l'aigua. Un dels objectius principals del Dia Mundial de l'Aigua consisteix a recolzar la consecució de l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 6: aigua i sanejament per a tots d'aquí a 2030.
Aquest any portava per lema “Fer visible l’invisible”, i posa de relleu la importància de l’aigua emmagatzemada al subsol, amb l’objectiu de prendre consciència sobre la importància de protegir-les, ja que constitueixen la base del subministrament d’aigua potable i dels sistemes de sanejament, i són un recurs natural bàsic per a l’agricultura, la indústria i tots els ecosistemes naturals.
La mateixa setmana de març es va celebrar a Dakar, el 9è Fòrum Mundial de l’Aigua, amb el lema “Seguretat de l’aigua per a la pau i el desenvolupament”, un Fòrum que se celebra cada tres anys, en ell es donen cita governs, institucions multilaterals, sectors privats, societat civil, on poden col·laborar i prendre decisions a llarg termini pels desafiaments globals en matèria d’aigua. L’edició d’enguany ha volgut aclarir el paper que desenvolupen les aigües subterrànies en una varietat de problemes socials i ambientals, com ara, la seguretat del subministrament i del sanejament; la qualitat de la gestió i garantia de desenvolupament rural; la cooperació; i els mitjans i eines i, en particular, finançament i governança.
La UNESCO assegura que els aqüífers proporcionen més del 70% de l’aigua utilitzada a la Unió Europea i amb freqüència són l’”única font de proveïment d’aigua” a moltes regions àrides o semiàrides del planeta. En concret, un 65% dels recursos hídrics dels aqüífers es destinen al regadiu, un 25% a l’alimentació humana en aigua potable i un 10% a la indústria.
La principal font de recàrrega de les aigües subterrànies és la pluja i la neu, que s’infiltren en aquests dipòsits naturals a través del sòl. Un dels riscos més importants als que s’enfronten és la sobreexplotació, és a dir, quan s’extreu, a través de pous i altres sistemes, més aigua de la que es pot recarregar a través del cicle de la naturalesa. El canvi climàtic, amb sequeres cada cop més freqüents, augmenta el perill d’esgotament. Un problema que pot portar a l’esgotament d’aquest recurs. A més, les aigües subterrànies poden estar contaminades por l’activitat humana, que obliga a processos de regeneració que són llargs i difícils.
Innovacions per reduir la pressió sobre els aqüífers
La manera més sostenible d’ajudar la natura, protegir els recursos subterranis i adaptar-se als efectes del canvi climàtic és mitjançant la reutilització de l’aigua. La paraula clau és regenerar. Regenerar és sotmetre l’aigua depurada a un tractament nou perquè es pugui reutilitzar seguint un model circular. Un cop regenerada, l’aigua es pot tornar en condicions òptimes als rius i aqüífers per començar novament el cicle de captació o bé subministrar directament la indústria, les ciutats i l’agricultura per a diferents usos. La reutilització de l’aigua regenerada permet garantir la disponibilitat i qualitat dels recursos hídrics, i evita l’impacte dels períodes de sequera.
Una altre solució sostenible per reduir la pressió sobre les fonts d’aigua potable és aprofitar recursos no aptes per al consum humà, però innocus per altres usos com la neteja de la via pública o el reg de zones verdes.
A un any de la gran Conferència Internacional sobre l'Aigua, que se celebrarà el 2023 sota els auspicis de les Nacions Unides, aquesta 9a edició del Fòrum representa una etapa clau per a la presa de compromisos polítics i financers concrets a favor dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i, en particular, de l'ODS núm. 6, que persegueix «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i el sanejament per a tothom».
L'aigua, desafiament destacat del segle XXI
L'escassetat, la mala qualitat de l'aigua o la manca d'equip per al tractament repercuteixen negativament en la seguretat alimentària, la salut, la igualtat de gènere i les condicions de vida de les persones desafavorides. Efectivament, segons les últimes estimacions de les Nacions Unides, el 2020, 2000 milions de persones seguien sense tenir accés a aigua potable al seu domicili, 771 milions trigaven almenys trenta minuts a arribar a un punt d'accés a aigua potable, i més de 100 milions de persones al món bevien aigua no tractada i de mala qualitat.
L'aigua és un recurs vital que cal protegir. Resulta fonamental per a la seguretat alimentària, la biodiversitat, la salut i fins i tot la pau
No podem gestionar el que no mesurem. D'aquí la necessitat d'estudiar, analitzar i monitorar exhaustivament les aigües subterrànies.
Les aigües subterrànies exerciran un paper fonamental en l'adaptació al canvi climàtic. Hem d'estudiar-les i protegir-les, tractant de trobar un equilibri entre les necessitats de les persones i les del planeta