"Sempre he estat involucrat de manera activa al Col·legi, ja que he de reconèixer que, per a mi, ha estat una segona casa, me l'he estimat molt"

Quan comença la teva aventura en el món de l‘enginyeria i per quines etapes professionals has passat?

Vaig formar part de la primera promoció de l’Enginyeria Tècnica Industrial amb el Pla “YEYE”, dels anys seixanta, a Vilanova i la Geltrú. La meva primera feina va ser en un taller de construccions metàl·liques, a Roda de Barà. Després vaig treballar a la construcció de la central nuclear de Vandellós I, per l’empresa MACOSA i, al cap d’un any i escaig, vaig entrar a l’enginyeria francesa “SOCIA”, durant la posada en marxa de la central.  Posteriorment vaig formar part de Socaltra Española, a Vandellòs, fent el manteniment de la central, i posteriorment, a l’empresa de manteniment industrial de plantes nuclears, MASA. També vaig treballar a la central Nuclear d’Ascó i posteriorment, vaig afrontar la meva última etapa laboral a ENHER, com a cap de la central hidroelèctrica de Riba-roja d'Ebre, fins al 1999, any de la meva prejubilació als cinquanta-cinc anys.

Quina és la teva relació amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona? Del 2000 al 2003 vas estar tres anys implicat activament com a secretari tècnic. Què va significar?

Tarragona i, fins avui dia, tot i estar jubilat, m'hi uneix una relació molt especial. Quan em vaig prejubilar el 1999, el degà d'aleshores, Joan Garcia Marquès, em van proposar ser el secretari tècnic del Col·legi. Fins aleshores, aquella figura no existia com a tal i en desconeixia força la seva funció. Però a base d'iniciativa, d'esforç, de contactar amb la resta de secretaris d'altres col·legis, amb qui vam acabar fent amistat, em vaig anar formant i aprenent. Un dels reptes més importants va ser posar al dia tot allò relacionat amb l'actual MUPITI, la mutualitat dels enginyers, que cada cop va agafar un pes més important. I sobretot, pel que fa a aquells col·legiats i col·legiades que exercien l'exercici lliure, perquè poguessin estar coberts davant l'administració. Era l'alternativa a la seguretat social. També vaig ser vocal de MUPITI més de deu anys. Actualment és un organisme molt rellevant.

També has format part de la junta de govern del Col·legi d’Enginyers de Tarragona i de l’Associació d'Enginyers Industrials de Tarragona. 

Sí, sempre he estat involucrat de manera activa al Col·legi, ja que he de reconèixer que, per a mi, ha estat una segona casa, me l'he estimat molt. Amb els degans Joan Garcia Marquès, Santiago Crivillé, Anton Escarré i l'actual degà Joan G. Talarn, vam tenir i tinc molta amistat, i durant tots aquests anys també l'hem vist evolucionar en molts sentits, fins i tot en diferents seus. Recordo especialment les trobades de feina que fèiem, la relació amb els companys i l'estima amb la gent que m'envoltava. Avui dia encara intento mantenir el contacte amb els que encara hi són. Això ajuda a fer que la vida sigui millor. Si tens la sort de treballar del que t'agrada i poder viure del que t'agrada, ja ho tens pràcticament tot.

Tenim constància que ets un amant de la interpretació.  

Sí, ho soc! Tot va començar amb el grup dels amics que teníem quan vivíem a Riba-roja. Vam tenir la idea fer una obra de teatre amb l'objectiu que la gent rigués i fer-los passar una bona estona. Vam arribar a estrenar més d'una desena d'obres i anàvem pels pobles fent teatre amateur. Ens ho vam passar molt bé en aquella època. He de reconèixer que dalt l'escenari sempre he estat molt anàrquic, no m'agradava que em diguessin què havia de fer. M'agradava improvisar molt i si algun company es perdia, l'ajudava a tornar al paper. Tinc moltes anècdotes per explicar d'aquella època.

També sabem que has repartit il·lusió i màgia entre els infants. 

Sí, quins records. Vaig fer de patge reial per celebrar aquesta festa dirigida als fills i filles dels col·legiats i col·legiades.  Ho vaig ser una vegada a Tarragona i uns anys més a Tortosa, ciutat d’on prové la meva família i on em feia especial il·lusió. Era fabulós veure les cares dels infants quan et donaven la carta. És una experiència que mai oblidaré, poder contribuir al benestar de les persones.   

Què en penses de l'enginyeria i el seu futur? 

El futur de l’enginyeria és enorme. El que manca és la preparació i que els plans d’estudi estiguin d’acord amb les noves idees i amb el futur. És important tenir una bona base d’estudis, però també és primordial continuar formant-se, actualitzant-se i anar-se renovant amb les xerrades i cursos que s’ofereixen. En definitiva, no estar mai aturat.