L’elecció d’un empresari és convertir-se en motor i ambicionar l’èxit

JAIME HERRAIZ MAZÓN, col·legiat 5043 des de l'any 1973

 En cinquanta anys de vida professional s'arriben a conèixer totes les facetes i canvis socials, que suposen un desafiament al qual ens hem d'adaptar. 

En Jaime és Enginyer Tècnic Industrial i va cursar els estudis a Vilanova i la Geltrú. Per què es va interessar per l’enginyeria i, en concret per l’especialitat elèctrica? Què té que la faci interessant?

En aquella època fer una carrera era una obligació amb la família i també ho vèiem com una garantia per guanyar-nos la vida. L'enginyeria donava una amplitud de coneixement suficient per desenvolupar-se en el món industrial.

Com recorda el seu pas per l’època d’estudiant?

Va ser un veritable descobriment de la vida, tenint en compte que, en aquell moment, encara no havia complert els disset anys. Va suposar sortir de casa, conèixer nova gent, també estudiar dur...en definitiva, tot un repte per a mi. 

La seva primera feina va ser com a enginyer?

Inicialment, vaig fer algun projecte, però ràpidament em vaig concentrar en la construcció de quadres de maniobra, una feina a la qual es dedicava el meu pare, i que consistia a automatitzar processos industrials.

Sabem que va treballar un curt període de temps en l'ensenyament públic. Expliqui’ns aquesta etapa de la seva vida. Què és el que més li va agradar i el que menys?

Vaig treballar-hi només un curs. M'agradava la tasca amb els alumnes encara que suposava una responsabilitat i un compromís haver de preparar les classes a les nits. Al llarg dels anys aquells alumnes es van convertir en homes i ha estat gratificant, anys més tard, haver coincidit professionalment amb ells.

Per què va deixar l’ensenyament per dedicar-se a l’empresa privada?

Doncs perquè l'ensenyament és una gran responsabilitat i jo l'havia de compartir amb l'exercici de la professió. L'empresa familiar havia de desenvolupar-se i necessitava tota la meva energia, així que vaig haver de decidir i optar pel món de l'empresa.

I aquí pren un pres especial l’empresa Herraiz. D’on va sorgir la idea de crear-la? 

El meu pare va iniciar l'empresa l’any 1946. La seva activitat se centrava en la construcció de quadres de maniobra elèctrica i, paral·lelament, veníem subministraments industrials a petita escala. Era un negoci modest amb quatre empleats. 

Es tracta d’una empresa més aviat familiar? 

L'empresa és totalment familiar i el seu enfocament, des de fa molts anys, és la venda de subministraments per a la indústria i la construcció, així com la venda de sistemes per a conduccions d'aigua. Ocupem magatzems d'uns 5.000 metres quadrats en la nostra casa central de Tortosa i la delegació de Tarragona, amb una plantilla de cinquanta treballadors i treballadores. 

Actualment, la direcció va a càrrec del seu fill Julián Herraiz que és la tercera generació. Com valora que continuï el llegat i els seus passos?

Per a mi suposa una gran satisfacció, ja que la seva decisió ha estat voluntària i se l'ha plantejat com un repte transformador que està modernitzant tots els processos de funcionament de l’empresa. 

I com ha canviat l’empresa des de la seva fundació fins a l’actualitat? 

L'empresa ha canviat de la mateixa manera com també han canviat la mentalitat de les persones que la formem. Estem compromesos amb donar el millor servei als nostres clients, i això implica canvis constants en les nostres instal·lacions i processos. 

Aquest any, en el marc de la Diada de l’enginyer, va rebre el distintiu de 50 anys de col·legiació. Què en destaca d’aquests mig segle?

Les persones no som més que un altre engranatge que aporta moviment a tot el sistema vital. La tasca de cadascú pot desenvolupar-se com un motor o com un element més de la transmissió. L’elecció d’un empresari és convertir-se en motor i ambicionar l’èxit. Realment, en cinquanta anys de vida professional, s'arriben a conèixer totes les facetes i canvis socials, que suposen un veritable desafiament al qual ens hem d'adaptar. 

Què els diria a les noves generacions que volen ser enginyers i enginyeres? Algun consell en concret?

Quan estudiïn alguna cosa que no hi trobin el sentit, pensin que, probablement, aquell desagradable teorema un dia tindrà una aplicació a la seva vida professional. Estudiar és una tasca àrdua, però mai no han de deixar de formar-se. En acabar la carrera  és important col·legiar-se, desenvolupin o no l'activitat privada, ja que el contacte amb els altres companys i companyes els mantindrà útils. 

I ara, que està gaudint de la jubilació, a què dedica el seu temps lliure?

A viatjar, a mantenir projectes que, encara que no tinguin una gran rellevància, ens mantinguin il·lusionats.