El Govern actualitza les unitats legals de mesura.

La modificació afecta a las definicions de las unitat bàsiques (segon, metro, kilogram, amper, kelvin, candela i mol).

L'actual sistema SI és el sistema adoptat internacionalment, utilitzat en la pràctica científica i l'únic legal a Espanya, a la Unió Europea i en nombrosos altres països. El SI part d'un petit nombre de magnituds / unitats denominades bàsiques definint, a partir d'elles, les denominades derivades, com a producte de potències de les bàsiques. Quan aquest producte de potències no inclou cap factor numèric diferent de la unitat, aquestes unitats derivades s'anomenen coherents. Així doncs, el SI és un sistema coherent d'unitats, que permet quantificar qualsevol magnitud mesurable d'interès en la investigació, la indústria, el comerç o la societat, en camps tan variats com la salut, la seguretat, la protecció de l'entorn, l'adquisició de béns ola facturació de consums, per exemple.

El SI actual consta de set unitats bàsiques, més un ampli grup d'unitats derivades, al costat d'un conjunt de prefixos adoptats per anomenar els valors d'aquelles magnituds que són molt més grans o molt més petites que la unitat bàsica, i que van des del prefix Yocto (10^-24) fins el prefix yotta (10²⁴). Les set unitats bàsiques del SI, establertes per conveni, es consideren dimensionalment independents entre si i són: metro, quilogram, segon, ampere, kelvin, mol i candela. Les unitats derivades es formen a partir de les unitats bàsiques, com productes de potències d'aquestes. Algunes unitats derivades reben noms especials, a fi d'expressar, en forma compacta, combinacions freqüentment utilitzades d'unitats bàsiques. Així passa, per exemple, amb el joule, símbol J, per definició igual a kg m² s^-2. 

El SI com asistema legal d'unitats

Les unitats legals de mesura a Espanya venen establertes pel Reial Decret 2032/2009, que transposa la directiva 80/181/CEE, per la qual el Consell de les Comunitats Europees va establir l'ús del sistema internacional d'unitats com a sistema legal d'unitats, i les seves modificacions posteriors, a més de fer seus els acords de la Conferència General de Pesos i Mesures.

El Sistema Internacional d'unitats revisat La revisió del SI va sorgir per donar resposta a les cada vegada majors exigències cientificotecnològiques, que requereixen menors incerteses de mesura en tots els camps per poder garantir amb la major seguretat des resultats d'experiments que confirmin hipòtesi de teories físiques, fins al compliment de les estretíssims toleràncies de fabricació exigides avui dia en la indústria o en camps com el de les nanotecnologies.

En el SI revisat, el quilogram, el ampere, el kelvin i el mol es redefineixen en termesde valors numèrics fixos de les següents constants de la natura:

• La constant de Planck (h),
• La càrrega elemental (i),
• La constant de Boltzmann(k),
• La constant d'Avogadro(NA), respectivament

i hereten les incerteses associades a la determinació d'aquestes constants.

En efecte, en el SI previ, les unitats bàsiques, sobretot les basades en patrons materialitzats, tenien assignada per definició una incertesa nul·la, mentre que els mesuraments experimentals realitzades amb aquestes unitats, entre elles les de les constants fonamentals, tenien una incertesa associada.

Just en elmoment de l'entrada en vigor del SI revisat canvia l'esquema,atribuint incertesa nul·la als valors numèrics de les constants triades,heretant les unitats, en aquest mateix instant, les incerteses anterior mentatribuïdes als valors numèrics de les constants. Caminant el temps, en el SI revisat les unitats es mantindran i evolucionaran de forma experimental, per la qual cosa comptaran amb una incertesa associada a la seva realització pràctica. És de suposar a més que aquesta incertesa vagi disminuint, a mesura que la ciència i la tecnologia progressin.

En el SI revisat les noves definicions del quilogram (kg), ampere (A), kelvin (K) i mol (mol) estan referenciades,respectivament, a les constants h, i, k i NA, però totes les definicions de lesunitats, tant les citades com les de el metre (m), segon (s) i candela (cd), ja basades anteriorment en els valors numèrics de les constants c, ?_?Cs i K_CD respectivament, varien la seva redacció, de manera que resulten més homogènies entre si, incloent, de forma explícita, els valors numèrics de les constants de les que deriven.

Un importantpas endavant per al mesurament

El resultat de la revisió de l'SI és una definició més coherent i fonamental de tot el SI, prescindint de realitzacions pràctiques basades en patrons materials, com era el cas fins ara del prototip internacional del quilogram, amb possibilitat de pèrdua i fortes limitacions d'estabilitat a llarg termini, passant a realitzacions pràctiques més exactes, a més de reproduïbles en qualsevol temps i lloc. En definitiva, un important pas endavant per ala ciència de la mesura.

L'ús de constants de la naturalesa per definir les unitats de mesura internacionals permetrà a la comunitat científica i la indústria obtenir i disseminar amb major exactitud les seves mesures, des de les més petites fins a les més grans, complint així amb els requisits de mesurament moderns. Vincularà a més amb més precisió els mesuraments a escala atòmica i quàntica amb les del nivell macroscòpic.

Així com la redefinició del segon va contribuir molt a la navegació GPS, el SI revisat fomentarà el desenvolupament de les noves tecnologies, a el temps que manté la continuïtat amb les actuals. Després de la seva revisió, el SI queda definit com el sistema d'unitats en el qual:

• La freqüència de transició hiperfina de l'estat fonamental no pertorbat de l'àtom decesi-133, ?_?Cs, és 9192631770 Hz
• La velocitat de la llum en el buit, c, és 299 792 458 m / s
• La constant de Planck, h, és 6,626 070 15 × 10^-34 J · s
• La càrrega elemental, i, és1,602 176.634 × 10^-19 C
• La constant de Boltzmann, k, és 1,380 649 × 10^-23 J / K
• La constant d'Avogadro, NA, és 6,022 140 76 × 10²³ mol^-1
• L'eficàcia lluminosa de la radiació monocromàtica de freqüència 540 × 1012 Hz, K_CD, és 683 lm / W

amb els anteriors valorsnumèrics mancats d'incertesa i on les unitats hertz, joule, coulomb, lumen i watt, amb símbols Hz, J, C, lm i W respectivament, estan relacionades amb les unitats segon, metro, quilogram, amper, kelvin, mol i candela, amb símbols s,m, kg, A, K, mol i cd respectivament, per les expressions Hz = s^-1, J = m² kg s^-2, C = A s, lm = cd m² m² = cd sr i W = m² kg s^-3.