Català
Español
English
Nom i Cognoms: Eugènia Crivillé Millán
Data de llicenciatura: 2003
Treball actual: Enginyera de projectes en una planta química
1. Què et va atraure de l’enginyeria?
Jo no sóc de lletres i dins de les opcions de les carreres de ciències, l’enginyeria m’oferia un gran ventall de possibilitats de treball en el futur. No tenia clara una professió: en una fàbrica, la docència... Però sabia que vivim en un entorn privilegiat que em permetria encaixar en un lloc en el que gaudir de la feina.
2. Com vas viure la teva formació?
Per mi va ser molt gratificant. Vaig intentar aprofitar al màxim tots els coneixements que se’m transmetien. També recordo molt d’esforç, moltes hores dedicades, aixecar-me molt, molt aviat per estudiar... Però en tinc un bon record. Va ser una bona època per mi.
3. Et vas sentir estranya en un entorn masculí?
Per mi no va ser estrany. Potser perquè fins als 14 anys vaig estar en una escola en la que el 85% dels estudiants de la classe eren nois. Per mi era normal conviure amb nois i no em va resultar intimidador ni res per l’estil.
4. El teu desenvolupament laborat envoltada d’homes ha estat fàcil?
Doncs aquí ja discrepo més amb la meva resposta donada a l’anterior pregunta. Tot i que he de dir que en general m’he sentit còmoda en el meu entorn laboral; podria fer una àmplia llista de gent que m’ha donat suport i ajudat. També he de dir que m’he trobat en casos en què la convivència no sempre ha estat fàcil. Passant per alt que els caràcters puguin ser més afins o no, m’he trobat amb gent a qui no els agrada treballar en dones. Que pel simple fet de ser una dona, ets inferior i no pots rendir igual que els companys homes, i el millor de tot és que t’ho fan saber. D’altres que pel simple fet de ser dona, no fa falta ni dirigir-te la mirada i per suposat, ni tan sols escoltar-te. Però com diuen, que els arbres no deixin que no vegis el bosc, així que tot i aquestes “anècdotes”, en faig un balanç positiu.
5. Com veus el món de la l’enginyeria per a la dona actualment?
Doncs no veig que hagi canviat substancialment en el món en el que jo em moc. Sí que es veuen algunes dones en posicions tècniques, però no està equiparant ni molt menys. Potser sí que n’hi ha més en els darrers anys, però falta molt per a què hi hagi equiparació (ni que sigui en nombre). No se si és degut a què les dones encara no es presenten per optar a certes places o algun altre motiu.
6. Quins reptes hem de superar?
No parlo pel meu cas en l’actualitat, però sí en el passat. Hem de demostrar una i altra vegada la nostra vàlua per a què es consideri la nostra feina de la mateixa qualitat que la dels nostres companys. Vull pensar que amb el canvi generacional que s’està produint, i amb això no vull generalitzar, part d’aquests problemes es vegin resolts sense pràcticament esforç. No vull pecar d’innocent, però crec que la societat també s’està encaminant poc a poc en un bon sentit. Ja veurem el que costa assolir-ho.