Canvas Logo

"Si no hagués sigut enginyer no hauria pogut muntar una empresa com la que hem muntat de kombutxa”

JORDI DALAMAU SILLA (Col.  14.515)

 

Com un enginyer va acabar fent kombutxa?

  Sempre he dit que era enginyer molt abans tenir títol. De petit ja feia saltar el llum de casa i arreglava els microones. Vaig treure’m els estudis i fins i tot vaig tenir un despatx propi a Tarragona i m’ho passava molt bé.

El fet és que tinc un problema genètic al fetge. És una falta de bon funcionament del fetge que té un 5% o un 10 %  de la població i que s’anomena la Síndrome Gilbert. Aquest nom serveix per posar-te etiqueta i quan tens la bilirubina malament a cal metge ningú es posi nerviós. El fetge va lent per eliminar el tòxic del propi cos i és normal que surti aquest paràmetre.

No només no s’elimina la bilirubina sinó també el paracetamol o l’alcohol. A mesura que em feia gran estava cansat, tenia contractures, maldecap indigestions pesades. Et penses que tothom ho passava així i no. 

Com vas solucionar aquests problemes de salut?

  A mesura que m’anava fent gran, em vaig posar mans terapeuta i tot ho va lligar al tema del fetge. Si no li facilites la feina, malament. Em va canviar pautes alimentació i l’últim dia em va dir que introduís fermentats per desintoxicar. Em va donar fermentats entre ells la kombutxa. Vaig anar introduir d’altres, com la xoucrutte, el kimchy o el kèfir els que més fàcil s’aconseguien.

Vaig anar a l’herbolari i no vaig trobar la kombutxa. Això em va incentivar a aconseguir-ho i prendre-ho. 

Com t’ho vas fer per aconseguir-la?

  Amb la inquietud que tenim els enginyers vaig començar a fer-m’ho jo a casa. A més, va ser la primera vegada que un aliment em feia un efecte com si el que fan els medicaments. Era evident la causa efecte en aquest cas. No recordo si el primer dia o segon, va ser relativament ràpid. Llavors vaig començar a casa a fer pots i investigar. Els donava als meus amics fins i tot. El gust els sobtava una mica però la gent s’hi enganxava a la sensació de benestar. Tothom la detectava. Això va ser al 2014, al 2015 vaig dir anem a provar-ho. A altres llocs com els EE.UU o Austràlia ho trobes com un refresc aquí no ho trobaves. El 2016 vam vendre la primera ampolla. Era com un hobby, ens passàvem envasant a les nits i al final del 2016 vam fer balanç i vam dir “o caixa o faixa” o ho professionalitzem o no podem estar 17 hores treballant. Vaig tancar el despatx d’enginyeria i em vaig dedicar en això. Cada vegada tinc més la sensació que no he canviat de professió. Quan he d’omplir algun formulari sempre poso enginyer. No deixa de ser res més que fer d’enginyer. 

Et va ajudar en aquest projecte de fer una fàbrica i dedicar-te plenament a la kombutxa el fet de ser enginyer?

M’ha ajudat moltíssim. Jo et diria que si no hagués tingut aquesta formació, si hagués estat biòleg per exemple, no hagués muntat aquest negoci. No hauria fet el salt de fer d’un hobby el meu negoci. M’ha ajudat més la part d’enginyer que el que pogués saber de fermentats. He après moltíssim però com que continua sent un tema de ciència no el veig tan allunyat de l’electricitat o mecànica de fluids, continua sent ciència. És com una part de la ciència que, en comptes de dependre de màquines, depens de microorganismes ho veig totalment alineat. A més de ser enginyer tècnic industrial sóc enginyer en organització. Mai hi havia exercit en organització, tenia la formació allà en un calaix i ara són les dues vessants que contínuament estic posant en marxa. Des de la línia d’embotellat que t’ho mires des de la mecànica fins a com optimitzar aquests processos. S’han alineat tots els coneixements que vas adquirint i no li veus una aplicació en el dia a dia. Jo portava experimentant a la cuina, fins i tot m’havia fet una màquina per cuinar a baixa temperatura i en aparèixer aquest projecte es va endreçar tot. M’anava bé ser enginyer, tenir la formació en organització, tots els coneixements de la cuina em va servir per escalar-los en una planta de producció. Va ser tancar el cercle. De cop i volta tot va quedar alineat i va encarar. 

Quina és la vostra empresa?

  La nostra empresa és  MunFerments i ara mateix treballem amb dues marques una és Kombutxa i una altra per un canal molt especialitzat que es diu Munkombucha. Ara mateix tenim la planta de producció  ubicada a Mataró. El 2016. aprofitant que fèiem aquest canvi de vida deixant la nostra professió i amb el que ens sentíem còmodes vam aprofitar per fer un canvi total. Vam anar a viure a Mataró d’on era la meva dona. En podeu conèixer més al nostre web CLICA AQUÍ

Per què recomanaries la kombutxa?

  Sempre dic que, en general, m’agrada resumir les propietats. No és un medicament, és un aliment funcional que té propietats. És probiòtic, és digestiu i és desintoxicant. Per tot això li recomano a totes les persones que vulguin millorar la seva salut des de l’alimentació. Si beus kombutxa exclous de la teva ingesta alguna altra cosa. Com que l’aportació d’àcids orgànics i nutrients és més important fas un canvi radical. En el fons fas una declaració d’intencions, si beus això i t’agrada ja no hi ha marxa enrere. Si tu beus kombutxa per convicció això és incompatible amb altres begudes poc saludables. Jo li recomano a tota la gent que cregui que hi ha una influència en el que menges i com et trobes. Jo fins els 40 anys entenia que periòdicament cada 2 o 3 dies m’havia de prendre ibuprofè i des del 31 de desembre del 2014 no me n’he pres cas. Per mi no suposa un sacrifici. Al final he entès que si menjo d’aquesta manera em trobo millor. Per mi em compensa més a nivell de paladar i resultat el fet de renunciar a begudes processades. No deixa de ser un procés, que el podem fer o no el podem fer. 

On el podem comprar?

Des del nostre web fins a les botigues com herbolaris, supermercats com Veritat, apartat bio dels Carrefours en bars i restaurants i cada cop a més llocs. Som en 5.000 punts de venda a tota Espanya encara ara continua sent un producte de canal especialitzat. Cada cop és més fàcil que en els herbolaris ho tinguin.